|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xxviii de durant l'any (c) |
| Lectura primera |
2Re 5, 14-17 |
|
| Naaman se'n tornà cap a l'home de Déu i confessà que el Senyor és l'únic Déu |
| Lectura delsegon llibre dels Reis: |
En aquells dies, Naaman de Siria baixà al Jordà i s’hi banyà set vegades,
com li havia dit Eliseu, l’home de Déu. La pell se li tornà com la d’una criatura
i quedà pur de lepra. Llavors se’n tornà amb tot el seu seguici cap a
l’home de Déu, entrà a casa d’ell i, dret al seu davant, li digué: «Ara sé
ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra. Per
favor, accepta un present del teu servidor». Eliseu li digué: «No acceptaré
res. T’ho juro per la vida del Senyor, davant del qual estic sempre, a punt
per servir-lo». Naaman insistia que admetés el present, però Eliseu s’hi
negà. Llavors Naaman digué: «¿Permets que el teu servidor carregui dues
mules de terra d’aquest país? És que d’ara endavant el teu servidor no oferirà
cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor.» |
|
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha
fet obres prodigioses,
la seva dreta
i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i
els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel.
Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la
terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.
|
|
| Lectura segona |
2Tm 2, 8-13 |
|
| Si som constants en les proves també regnarem amb el Crist |
| Lectura de lasegona carta de sant Pau a Timoteu: |
Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d’entre
els morts. Aquesta és la Bona Nova que jo predico, i per això he de
sofrir fins a trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons
no poden encadenar la Paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor
dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna
que Déu ens dóna en Jesucrist.
Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell;
si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell
també ens negarà; però com que no pot negar-se ell mateix, ell continua
fidel si nosaltres no li som fidels. |
|
| ¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu? |
| Lectura de l'evangeli segons sant Lluc: |
Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea.
Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren
un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!». En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots».
Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà
que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà
als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un
samarità.
Jesús digué: «¿No eren deu els qui han estat purificats? ¿On són els altres
nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?»
Llavors li digué: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat». |
|
|
|
