|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xxiii de durant l'any (c) |
| Lectura primera |
Sv 9, 13-18 |
|
| ¿Qui pot descobrir la voluntat del Senyor? |
| Lectura delllibre de la Saviesa: |
¿Quin home pot conèixer què desitja Déu? ¿Qui pot descobrir la voluntat del
Senyor? Perquè els raonaments dels mortals són insegurs, són incertes les nostres
previsions: el cos que es descompon afeixuga l’ànima, aquesta cabana de terra
és una càrrega per a l’esperit, capaç de meditar. Si amb prou feines ens afigurem
les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre
mans, ¿qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel? ¿Qui hauria
conegut mai què desitjàveu, si Vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no
haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit
Sant? Així s’han redreçat els camins dels habitants
de la terra, els homes han après a conèixer
què és del vostre grat, i la saviesa els salvà. |
|
Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los:
«Torneu-vos-en, fills d’Adam».
Mil anys als
vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit.
Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu estat
sempre la nostra muralla.
Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se
de dia,
són com l’herba que s’espiga:
ha tret
florida al matí,
al vespre es marceix i s’asseca.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir
la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor,
¿què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i
ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que l’amabilitat del Senyor
reposi damunt
els seus servents.
Doneu encert a l’obra de les nostres mans.
|
|
| Lectura segona |
Flm 9b-10.12-17 |
|
| Rep-lo, no com esclau, sinó com un germà estimat |
| Lectura de la carta desant Pau a Filèmon: |
Estimat: Jo, Pau, ambaixador de Crist, i pres per causa d’ell, recorro a tu intercedint
a favor del meu fill Onèsim, jo que l’he engendrat en la fe estant a la
presó. Ara te’l retorno com si t’enviés el fruit de les meves entranyes. Jo hauria
volgut retenir-lo al meu costat, perquè em servís en lloc teu mentre seré a la presó
per causa de l’evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment:
no m’hauria agradat obligar-te a fer un favor com aquest, si tu no el feies de bon
grat. Qui sap si, providencialment, Onèsim se separà un moment de tu perquè
ara el recobris per sempre, i no com esclau, sinó molt més que això: com un
germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però més encara ho ha de ser per a tu,
tant humanament com en el Senyor. Per tant, si em comptes els qui tenim part en
uns mateixos béns, rep-lo com em rebries a mi mateix. |
|
| Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té |
| Lectura de l'evangeli segons sant Lluc: |
En aquell temps, Jesús anava amb molta gent; ell es girà i els digué: «Si algú
vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els
fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser
deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble
meu.
Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. No us asseureu primer
a calcular-ne les despeses, per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè,
si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien
començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir,
però no pot acabar”. Si un rei vol anar a combatre amb un altre, ¿no s’asseurà primer
a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar
la pau. Així també, ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia
a tot el que té». |
|
|
|