|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xviii de durant l'any (c) |
| Lectura primera |
Coh 1, 2;2,21-23 |
|
| Què en treu l'home de tot el seu esforç? |
| Lectura delllibre de Cohèlet: |
Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és
en va.
Després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i
eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això
és en va, i és una gran dissort.
Perquè, de fet, ¿què en treu l’home de tot esforç
i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en
les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en va. |
|
|
Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los:
«Torneu-vos-en, fills d’Adam».
Mil anys als
vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit.
Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu
estat sempre la nostra muralla.
Quan preneu els homes
són com un somni
en fer-se de dia,
són com l’herba que
s’espiga:
ha tret florida al matí,
al vespre
es marceix i s’asseca.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos,
Senyor, ¿què espereu?
Sigueu pacient
amb els vostres servents.
Que el vostre amor no trigui més a saciarnos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert
a l’obra de les nostres mans.
|
|
| Lectura segona |
Col 3, 1-5.9-11 |
|
| Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist |
| Lectura de la carta desant Pau
als cristians de Colosses: |
Germans, ja que heu ressuscitat juntament
amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on
hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que
és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament
amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també
vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions,
mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria; no us enganyeu els
uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home antic i del seu estil
d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i
avança cap al ple coneixement. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís
o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és
de tots. |
|
| Tot això que volies guardar-te ¿de qui serà? |
| Lectura de l'evangeli segons sant Lluc: |
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà
que es parteixi amb mi l’herència». Jesús li contestà: «Bon home, ¿qui m’ha encomanat
a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?» Llavors digué a
tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que
algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida».
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres
unes collites tan abundants, que no tenia on guardar-les. Tot rumiant, es va
dir: Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans,
hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix:
Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te. Però Déu li
digué: Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?
Així passa amb tothom qui reuneix tresors
per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu.» |
|
|
|
