|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xv de durant l'any (c) |
| Lectura primera |
Dt 30, 10-14 |
|
| Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir |
| Lectura delllibre del Deuteronomi: |
Moisès s’adreçà al poble i li digué: «Escoltaràs el Senyor el teu Déu, guardant
els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d’aquesta Llei, i et convertiràs
al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima.
La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast.
No és pas al cel, que puguis dir: ¿Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Ni és tampoc a l’altra banda del mar,
que puguis dir: ¿Qui és capaç de travessar per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer,
perquè la puguem practicar? Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor.» |
|
A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant,
vós que sou fidel
a salvar els amics.
El vostre amor, Senyor, vessa bondat;
mireu-me, responeu, vós que estimeu tant.
Els humils que busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em
defensi.
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran
la grandesa del Senyor.
Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui busquen
Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor
escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus
captius.
Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà;
hi habitaran
els servents del Senyor
ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el nom de Déu.
|
|
|
És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.
Els preceptes del Senyor
omplen el cor de goig.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
Són més desitjables que l'or fi
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.
|
|
| Lectura segona |
Col 1, 15-20 |
| Déu ha creat tot l'univers per ell i l'ha destinat a ell |
| Lectura de la carta desant Pau als cristians de
Colosses: |
Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota
la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les
del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles,
trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers
per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia
dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué
que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per
la sang de la creu de Jesucrist. |
|
| Per a mi, ¿qui són els altres? |
| Lectura de l'evangeli segons sant Lluc: |
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús, s’alçà i li va fer aquesta
pregunta: «¿Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?» Jesús
li digué: «¿Què hi ha escrit a la Llei? ¿Què hi llegeixes?»
Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima,
amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix».
Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs».
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?
» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans
de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.
Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg
per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra
banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié, se’n
compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el
pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan
se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i,
quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més.
¿Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home
que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir
d’ell.» Jesús li digué: «Doncs tu fes igual.» |
|
|
|
