|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xxix de durant l'any (b) |
| Lectura primera |
Is 53, 10-11 |
|
| Quan haurà donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència |
| Lectura del llibre del profeta Isaïes: |
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà
donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament,
i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al
sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert,
ha fet justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d’ells.
|
|
La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
Que el vostre amor, Senyor,
no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.
Tenim posada l’esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós
|
|
| Lectura segona |
He 4, 14-16 |
|
| Acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu |
| Lectura de la cartaals cristians
hebreus: |
Germans, mantinguem ferma la fe
que professem, ja que en Jesús, el Fill
de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant
els cels, ha entrat davant Déu.
Perquè el gran sacerdot que tenim no és
incapaç de compadir-se de les nostres
febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense
pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de
Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi,
quan sigui l’hora, l’auxili que necessitem.
|
|
| El Fill de l'home ha vingut a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes |
| Lectura de l'evangeli segons sant Marc: |
En aquell temps, [Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar
Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor
que us demanarem». Jesús els preguntà: «¿Què voleu que faci?» Ells li
digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure,
l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué:
«No sabeu què demaneu». ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser
batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí
que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que
jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però
seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir;
és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren,
s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:] (Jesús cridà els seus deixebles i els digué:)
«Ja sabeu
que, en totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen
dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen
els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui
vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer,
ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a
fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de
rescat per a tots els homes». |
|
|
|
