|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xv de durant l'any (b) |
| Lectura primera |
Am 7, 12-15 |
|
| Vés a profetitzar al meu poble |
| Lecturade la profecia d’Amós: |
En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós: «Vident,
vés-te’n d’aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta,
però aquí, a Bet-El, guarda’t de tornar-hi a fer de profeta, que això és un
santuari del rei, un temple de l’estat». Amós li respongué: «Jo no sóc profeta,
ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor, i sé fer madurar
el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m’ha pres de darrera
els ramats, i m’ha dit: “Vés a profetitzar a Israel, el meu poble”».
|
|
Jo escolto què diu el Senyor:
Déu
anuncia la pau al seu poble.
El Senyor
és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre
país.
Senyor, feu-nos veure el vostre amor,
i doneu-nos la vostra salvació.
La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran
la bondat i la pau;
la fidelitat
germinarà de la terra,
i la bondat mirarà
des del cel.
El Senyor donarà la pluja,
i la nostra
terra donarà el seu fruit.
La bondat
anirà al seu davant,
i la pau li seguirà
les petjades.
|
|
| Lectura segona |
Ef 1, 3-14 |
|
| Déu ens elegí en Crist abans de crear el món |
| Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes: |
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre
Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en
Crist amb tota mena de benediccions
espirituals dalt del cel; ens elegí en ell
abans de crear el món, perquè fóssim
sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per
Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels
favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb
el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta
saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió
benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin
madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.
[En ell, hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi
d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat.
Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l’anunci de la veritat, la Bona Nova de la vostra salvació i, després d’escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb
l’Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada,
quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal.
Aleshores serem lloança de la seva grandesa.] |
|
| Jesús començà d'enviar els dotze |
| Lectura de l'evangeli segons sant Marc: |
En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en
dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del
bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre
vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us
allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen
rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els
peus, com una acusació contra ells». Els dotze se’n van anar i predicaven a
la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts,
que es posaven bons.
|
|
|
|
