|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xiv de durant l'any (b) |
| Lectura primera |
Ez 2, 2-5 |
|
| Ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells |
| Lecturade la profecia d’Ezequiel: |
En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i
vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d’home, t’envio al poble
d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. Tant ells com els
seus pares, fins avui mateix, no han
deixat mai de ser-me infidels. T’envio
a aquests fills de cara endurida i
de cor empedreït. Tant si t’escolten
com si no t’escolten, tu digue’ls: Això
diu el Senyor Déu, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta,
han de saber que hi ha un profeta enmig
d’ells».
|
|
A vós, que teniu el tron dalt del cel,
aixeco els meus ulls.
Com l’esclau
té els ulls posats
en les mans del seu
amo.
Tenim els ulls posats en el Senyor,
fins que s’apiadi de nosaltres.
Com l’esclava té els seus ulls
en
les mans de la mestressa,
tenim els
ulls posats en el Senyor,
fins que
s’apiadi de nosaltres.
Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos,
estem saturats de menyspreu.
La nostra ànima n’està ben saturada,
dels escarnis dels altius,
del menyspreu
dels insolents.
|
|
| Lectura segona |
2Co 12, 7-10 |
|
| Estic content de gloriar-me de les meves febleses: gràcies a elles, tinc dintre meu la força del Crist |
| Lectura de lasegona carta de sant Pau als cristians de Corint: |
Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que
Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina
en la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no
m’enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri,
però ell m’ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder
ressalta més, com més febles són les teves forces. Per això estic content
de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles, tinc dintre meu
la força del Crist. M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit
i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble, és quan sóc realment fort.
|
|
| Els profetes només són mal rebuts en el seu poble |
| Lectura de l'evangeli segons sant Marc: |
En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat
dels seus deixebles. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga.
Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «¿D’on li ve tot això? ¿Què
és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves
mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep,
de Judes i de Simó? ¿I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són
mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns
quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin
creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.
|
|
|
|
