|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge vi de durant l'any (b) |
| Lectura primera |
Lv 13, 1-2.45-46 |
|
| Els leprosos han de viure sols, fora del campament |
| Lectura del llibre del Levític: |
El Senyor digué a Moisès i a Aharon:
«Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el
mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills
sacerdots.
Els qui pateixen del mal de la
lepra han d’anar escabellats, amb
els vestits esquinçats, tapats fins
a la boca, i han de cridar: “Impur,
impur!” Mentre el mal persisteixi, són
impurs, i han de viure sols, fora del
campament».
|
|
Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l’home a qui el Senyor no té
en compte la culpa,
i dintre seu ja
no manté l’engany.
En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.
M’he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m’ho he proposat,
Senyor,
m’heu perdonat la culpa
comesa.
Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo.
|
|
| Lectura segona |
1Co 10, 31-11,1 |
|
| Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist |
| Lectura de laprimera carta de
sant Pau als cristians de Corint: |
Germans, quan mengeu o begueu,
o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a
glòria de Déu. No sigueu mai ocasió
d’escàndol, ni per als jueus, ni per
als grecs, ni per a l’Església de Déu,
tal com faig jo, que en tot procuro
d’adaptar-me a tots, i no busco allò
que em convé a mi, sinó allò que
convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo
segueixo el de Crist.
|
|
| La lepra desaparegué i quedà pur |
| Lectura de l'evangeli segons sant Marc: |
En aquell temps, es presenta a Jesús un leprós, s’agenolla i li diu, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar». Jesús, compadit, el tocà amb la
mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur». A l’instant la lepra desaparegué
i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel
sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat, i certificar
així que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà a proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús
ja no podia entrar manifestament als pobles, i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
|
|
|
|
