|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xxxi de durant l'any (a) |
| Lectura primera |
Ml 1, 14b-2, 2b.8-10 |
|
| Heu abandonat el camí dret i, en veure com jutjàveu, molts s'han allunyat |
| Lecturade la profecia de Malaquies: |
Jo sóc el rei dels reis, diu el Senyor de l’univers, i tots els pobles reverencien
el meu nom. I ara, sacerdots, us adverteixo que si no feu cas de mi,
si no esteu atents a honorar el meu nom us trauré el poder de beneir.
Vosaltres heu abandonat el camí dret i, en veure com jutjàveu, molts s’han
allunyat. Heu violat l’aliança que jo havia fet amb Leví, diu el Senyor de
l’univers. Per això, jo faré que tot el poble perdi l’estima i el respecte que
us tenia, tal com vosaltres ho heu fet amb mi, per no haver seguit els meus camins i haver jutjat amb parcialitat.
¿No tenim tots un mateix pare? ¿No ens ha creat el mateix Déu? ¿Per
què som deslleials els uns amb els altres i violem així l’aliança dels nostres
pares? |
|
El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són
altius els meus ulls;
visc sense pretensions
de grandeses,
o de coses massa altes per a
mi.
Guardeu-me en pau
als vostres braços, Senyor.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un
nen a la falda de la mare,
tot esperant els
vostres dons.
Israel espera en el Senyor
ara i per tots els
segles.
|
|
| Lectura segona |
1Te 2, 7b-9.13 |
|
| No solament us volíem fer participar de la Bona Nova de Déu, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides |
| Lectura de la primera carta de sant Pauals cristians de Tessalònica: |
Germans, entre vosaltres ens férem amables
com les mares quan acaronen els seus
fills. Així amb el desig de guanyar-vos, no
solament us volíem fer participar de la Bona
Nova de Déu, sinó que us hauríem donat fins
i tot les nostres pròpies vides, de tant que us
vau fer estimar: Ja recordeu, germans, com era el nostre esforç i el nostre cansament: per
no ser una càrrega a ningú, treballàvem nit i
dia, mentre us anunciàvem la Bona Nova de Déu. I ara no deixem mai de
donar gràcies a Déu, recordant que, quan rebéreu de nosaltres la paraula
de Déu, l’acollíreu com allò que és de veritat: no paraula d’homes, sinó
paraula de Déu, que treballa eficaçment en vosaltres, els qui heu cregut.
|
|
| Diuen i no fan |
| Lectura de l'evangeli segons sant Mateu: |
En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de
la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu
tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan.
Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però
ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent.
Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada
d’ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de “rabí”, o sigui
“mestre”.
Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en
teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de
“pare” aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel;
ni us heu de fer dir “guies”, perquè, de guia, només en teniu un, que és el
Crist. El més important de vosaltres, ha de ser servidor vostre. Tothom qui
s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit». |
|
|
|