|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xxix de durant l'any (a) |
| Lectura primera |
Is 45, 1.4-6 |
|
| Condueixo Cir, agafat per la mà dreta, per sotmetre-li les nacions |
| Lectura del llibre del profeta Isaïes: |
El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats perquè no
trobi tancades les portes.
El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d’Israel, el meu elegit,
et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes.
Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Sense que
em coneguessis, t’he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a
ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n’hi ha d’altre». |
|
|
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu
al Senyor arreu de la terra.
Conteu a les
nacions la seva glòria,
conteu a tots els
pobles els seus prodigis.
Doneu al Senyor honor i majestat.
El Senyor és gran, és digne d’ésser lloat,
és més temible que tots els déus;
perquè
els déus dels pobles són no-res,
però el
Senyor ha fet el cel.
Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu
al Senyor l’honor del seu nom.
Entreu
als seus atris portant-li ofrenes.
Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor
és rei!»
Sentencieu amb raó les causes
dels pobles.
|
|
| Lectura segona |
1Te 1, 1-5b |
|
| No deixem mai de recordar la vostra fe, la vostra caritat, la vostra esperança |
| Començala primera carta de sant
Pau als cristians de Tessalònica: |
Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de
Tessalònica, reunida per Déu Pare i per
Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia
i la pau.
Sempre donem gràcies a Déu per tots
vosaltres i us recordem en les nostres pregàries.
No deixem mai de recordar davant
Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat
no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor,
aguanta les adversitats. Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us
ha elegit, perquè quan us anunciàvem l’evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant, i amb tota
convicció. |
|
| Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu |
| Lectura de l'evangeli segons sant Mateu: |
En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús
en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels
partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i
que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense mirament per ningú, sigui
qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, ¿què
penseu d’això?: ¿És lícit o no de pagar tribut al Cèsar?»
Jesús que s’havia
adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, ¿per què proveu de
comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut». Ells li ensenyaren una
moneda romana, i Jesús els preguntà: «¿De qui és aquesta figura i el nom que
hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar». Jesús els respon: «Doncs, retorneu al
Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu». |
|
|
|
