|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xxvii de durant l'any (a) |
| Lectura primera |
Is 5, 1-7 |
|
| La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel |
| Lectura del llibre del profeta Isaïes: |
Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu
estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi
plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat
a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres. I ara, si
us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva
vinya. ¿Què podia fer per ella que no ho hagi fet? ¿Per què em dóna raïms agres
quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya:
li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el
bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran
argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja.
La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà
són els ceps que ell havia preferit. N’esperava justícia, però no hi veu sinó
injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits. |
|
Un cep vau portar d’Egipte,
per plantar-
lo, traguéreu els nadius.
Els seus
brots van créixer fins al mar,
els seus
plançons, fins al Gran Riu.
La vinya del Senyor
és el poble
d’Israel.
¿Com és que heu derrocat la seva tanca,
perquè l’esfulli qualsevol vianant?
Hi entren els senglars a devastar-la
i els animals salvatges hi pasturen.
Déu de l’univers,
gireu des del cel els
vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta
vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta.
No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos vós la vida
perquè invoquem el vostre nom.
Senyor, Déu de l’univers,
renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada
i serem salvats.
|
|
|
| Practiqueu això i el Déu de la pau serà amb vosaltres |
| Lectura de la carta de sant Pauals cristians de Filips: |
Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica,
i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau
de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i
els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per
tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós
i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu
rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
|
|
| Passarà la vinya amb uns altres |
| Lectura de l'evangeli segons sant Mateu: |
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:
«Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una
tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, i deixà uns vinyaters
que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema,
envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van
agafar, i a un, li van pegar, a un altre, el van matar, a un altre el van treure a
cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien.
Però ells, en veure’l, es digueren: “Aquest és l’hereu: matem-lo i
ens quedarem l’heretat”. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van
matar. Quan torni l’amo de la vinya, ¿què farà amb aquells vinyaters?» Li
responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que
li donin els fruits al temps de la verema». Jesús els diu: «¿No heu llegit mai
allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per
això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el
farà fructificar.» |
|
|
|
