|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xxvi de durant l'any (a) |
| Lectura primera |
Ez 18, 25-28 |
|
| Si el pecador es converteix i deixa de fer el mal, salvarà la seva vida |
| Lecturade la profecia d’Ezequiel: |
El Senyor diu: «Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d’obrar
del Senyor. Poble d’Israel, escolta bé això que et dic: ¿No és la vostra manera
d’obrar i no la meva, la que va desencaminada? Si el just deixa d’obrar el bé,
comet el mal i mor, morirà per culpa seva. Però si el pecador es converteix, deixa
de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que
reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort». |
|
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que
aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la
vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu
que em salveu;
i cada moment espero en vós.
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat.
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l’amor
que heu guardat des de sempre.
No us recordeu
dels pecats que he comès de jove,
compadiu-vos
de mi, vós que estimeu tant.
El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí
als pecadors.
Encamina els humils per sendes de
justícia,
els ensenya el seu camí.
|
|
| Lectura segona |
Fl 2, 1-11 |
|
| Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist |
| Lectura de la carta de sant Pauals cristians de
Filips: |
Germans, per tot el que trobeu en Crist, de fortalesa
d’ànima, d’amor que consola, de dons de l’Esperit,
d’afecte entranyable i de compassió, us suplico
que em doneu plenament el goig de veure-us
units per uns mateixos sentiments i per una mateixa
estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts.
No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu
els altres amb humilitat i considereu-los superiors a
vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis
interessos, sinó que miri pels altres.
Tingueu els
mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: [ell,
que era de condició divina, no es volgué guardar
gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es
va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau.
Havent-se fet semblant als homes, i començant de
captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu.
Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom,
al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al
nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist
és Senyor, a glòria de Déu Pare.] |
|
| Penedit del que havia fet, anà a la vinya. Els cobradors d'impostos i les dones públiques us passaran al davant |
| Lectura de l'evangeli segons sant Mateu: |
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots
i als notables del poble: «¿Què us en sembla? Un
home que tenia dos fills, va dir al primer: Fill meu,
vés a treballar a la vinya, avui. Ell respongué: No
hi vull anar. Però després, se’n penedí i hi anà. El
pare digué això mateix al segon i aquest li respongué:
Hi vaig de seguida, pare. Però no hi anà. ¿Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat
que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne
de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí,
però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala
vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us
en penediu ni voleu creure’l». |
|
|
|