|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge xxv de durant l'any (a) |
| Lectura primera |
Is 55, 6-9 |
|
| Els meus pensaments no són els vostres |
| Lectura del llibre del profeta Isaïes: |
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo ara que és a prop.
Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics els seus
propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre
Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres,
i els vostres camins no són el meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus
camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la
distància del cel a la terra. |
|
Us beneiré, Déu meu, dia rere dia,
lloaré
per sempre el vostre nom.
El Senyor
és gran. No us canseu de lloar-lo,
que
la seva grandesa no té límits.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor
és bo per a tothom,
estima entranyablement
tot el que ell ha creat.
Són camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.
|
|
| Lectura segona |
Fl 1, 20c-24.27a |
|
| Per a mi, viure és Crist |
| Lectura de la carta de sant Pauals cristians de Filips: |
Germans, tant si surto en vida d’aquesta presó, com si he de morir, sé que
Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em
seria un guany. Però quan penso que, mentre continua la meva vida, puc fer
un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa:
d’una banda, el meu desig és de morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement
millor; però d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més
necessari que continuï la meva vida corporal.
Ara, a vosaltres, us demano
solament això: que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist. |
|
| ¿Tens enveja perquè jo sóc generós? |
| Lectura de l'evangeli segons sant Mateu: |
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el
Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar
treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva
tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i
els digué: "Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just".
I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué:
"¿Què feu aquí tot el dia desvagats?" Ells li contesten: "És que ningú no ens ha
llogat!" Els diu: "Aneu també vosaltres a la meva vinya". Al capvespre, l’amo de
la vinya digué a l’encarregat: "Crida els treballadors i paga’ls el jornal.
Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers". Vingueren, per
tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix
jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: "Aquests darrers han
treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de
suportar tot el pes de la jornada i la calor". Ell va respondre a un d’aquests:
"Company, ¿quin mal t’he fet? ¿No havíem fet tractes per un jornal? Doncs,
pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull a casa meva? ¿Tens enveja perquè jo sóc generós?"
Així els darrers passaran a primers, i els primers a darrers». |
|
|
|
