Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res
comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s’ha de revelar
en nosaltres. Perquè tot l’univers creat està atent, esperant que es
reveli d’una vegada la glorificació dels fills de Déu. L’univers
creat s’ha trobat sotmès a una situació absurda, no perquè ell ho hagi
volgut, sinó que un altre l’hi ha sotmès, donant-li, però, l’esperança
que un dia serà alliberat de l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada,
per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de
Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix
dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol. També nosaltres,
els qui ja posseïm l’Esperit com a primers fruits de la collita
que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l’hora que
serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit. |
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la
gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota
la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles.
Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la
llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una
part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va
néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan
sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però
els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà
fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».
[Els deixebles s'acostaren i le preguntaren: «¿Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d'ells es compleix aquella profecia d'Isaïes que deia: "Per més que escolteu, no veureu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella i s'ha tapat els ulls, no fos cas que, si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut". Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Escolteu, doncs, vosaltres què vol dir la paràbola del sembrador. La llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l'entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només un moment; no arrela dintre d'ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbeixen deseguida.
La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dóna fruit.
La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l'han entesa, i per aixó dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta.»] |
