|
|
| lectures de la missa |
 |
| diumenge ii d'advent (c) |
| Lectura primera |
Ba 5, 1-9 |
|
| Déu farà que es vegi pertot arreu la teva resplendor |
| Lectura delllibre de Baruc: |
Jerusalem, treu-te el vestit de dol i d’aflicció, i engalana’t per sempre amb
la glòria de Déu. Vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu, posa’t al
front per diadema la glòria de l’Etern. Déu farà que sota el cel es vegi pertot
arreu la teva resplendor i tindràs per sempre aquest nom, que Déu t’imposarà:
Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-a-Déu. Alça’t, Jerusalem,
guaita des del cim cap a l’orient i veuràs com, per ordre del Sant, es
reuneixen els teus fills de llevant i de ponent; canten d’alegria recordant
l’obra de Déu. Quan van sortir de tu, caminaven escortats d’enemics, però
ara Déu te’ls retorna portats gloriosament com en un tron reial. Déu ordena que s’abaixin els
turons més alts i les muntanyes perpètues, que
s’omplin les fondalades i s’anivelli la terra, perquè
Israel camini segur sota la glòria de Déu.
Fins els boscos i tots els arbres aromàtics faran
ombra a Israel per manament de Déu. Déu conduirà
Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva
glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li
són propis.
|
|
Quan el Senyor renovà la vida de Sió
ho
crèiem un somni;
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles.
És magnífic el que el Senyor fa a favor
nostre,
amb quin goig ho celebrem!
Els altres pobles es deien: «És magnífic
el
que el Senyor fa a favor d’ells».
És magnífic
el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin
goig ho celebrem!
Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua
renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven
amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la
sega.
Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la
llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll
les seves garbes.
|
|
| Lectura segona |
Fl 1, 4-6.8-11 |
|
| Que arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist |
| Lectura de la carta desant Pau als cristians de Filips: |
Germans, sempre que prego per vosaltres, la meva oració és plena de goig
pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer
dia fins avui. Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un
bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist.
Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable
que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor
s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit,
perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs
al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de justícia que donem per
Jesucrist, a glòria i lloança de Déu. |
|
| I tothom veurà la salvació de Déu |
| Lectura de l'evangeli segons sant Lluc: |
L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador
romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu
germà, ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida i Lisànies ho era d’Abilena,
durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula
de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme
de conversió per obtenir el perdó dels pecats.
Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en
el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades
i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una
plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu». |
|
|
|