Avui parlem del cel. Guaiteu: Joan veu una gran multitud de gent que porten al front el senyal del Déu viu. Són 144.000 que representen Israel. I després una immensa multitud de totes les nacions, tribus, pobles i llengües; drets davant l'Anyell, abillats amb vestidures blanques i amb palmons a les mans, signes de victòria. Fixem-nos-hi bé. Segur que hi veurem moltes persones conegudes i molt estimades. També duen els signes de victòria i canten: «El nostre Déu, ens ha salvat! Ens ha salvat l'Anyell!» Quina litúrgia més bonica! També és bonica la nostra en la seva senzillesa. Senzilla i tot, és l’assaig de gran festa del cel.

Qui és i d’on ve tota aquesta gentada?

Són els qui han passat la gran prova, han seguit Jesús pel camí de la creu i ara es troben emblanquits per la sang de l’Anyell. Mai més no tindran fam ni passaran mai més set. No els aclaparà la xardor del sol. Perquè l'Anyell que és al mig del setial serà el seu pastor i els menarà vers les deus de l'aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls, talment com la mare en les eixugava quan érem petits. Han passat la mateixa prova de la fidelitat cristiana que passem nosaltres ara, en les situacions normals de la vida, o en situacions que demanaven una resposta heroica i generosa. Eren com nosaltres, de la nostra mateixa pasta.

Varen experimentar la mateixa prova d'amor del Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Sí, estimats; ara ja som fills de Déu. Vindrà el dia que, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. Ells ja frueixen d’això mateix que nosaltres anhelem i enyorem.

El camí que hi porta és el mateix. Foren feliços perquè en la seva pobresa, en les seves llàgrimes, en la seva fam, en la incomprensió i fins en la persecució van sentir l’amor del Pare. Els mostrava palesava a través de la generosa solidaritat de molts germans. Jesús els proclama benaurats a ells i als qui ploren i als qui no arriben a final de mes o se senten perseguits, menystinguts i marginats. Es van deixar estimar i van aprendre a estimar i a ajudar.

Ells son benaurats i feliços perquè ha sorgit un estol de deixebles de Jesús que han posat i posen tot el que saben, tenen i poden al servei dels qui no poden ni saben ni tenen. Per això sou feliços vosaltres els de Càritas. Ho sou tots els qui en aquests temps difícils no us tanqueu en vosaltres ni en els vostres maldecaps sinó que us obriu als germans i els mireu amb els ulls del Pare del cel i els estimeu amb el cor del Pare. I com vosaltres tantes persones de cor compassiu, capaces de compartir el goig i les penes amb els altres, persones de cor transparent que en el seu comportament transparenten l’amor i l’alegria del Pare. Persones que a canvi del bé que fan, sovint són malvistos, criticats, perseguits… Comparteixen la sort i la grandesa dels profetes i de Jesucrist.

Aquest és el camí del cel, el que porta a la plenitud de la vida i al goig de compartir sense noses l’amor desbordant de Déu que és Pare, Fill, Esperit Sant, comunitat de vida i de felicitat, amb santa Maria i tots els qui ens han precedit en el camí.

Avui diada de Tots Sants alegrem-nos perquè el cel és d’ells i ho és també nostre. Mantinguem viva la nostra esperança. Deia sant Pau als cristians de Roma: Em fa l'efecte que els sofriments del temps present, ni sofriments no són, comparats amb la realitat divina que se'ns ha de revelar.

*********

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? ¿Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa, que no confia en els déus falsos.