Aquest diumenge en posa davant els ulls dues grans figures de l’Església naixent: sant Pere i sant Pau, dos models aptes per a tots els temps. Són dues pedres dures, amorosides per la caritat.

--I vosaltres ¿qui dieu que sóc jo? Simó Pere li respon: --Tu ets el Messies, el Fill del Déu vivent.

Jesús li diu:-- Jo et dic que tu ets Pere, i damunt d'aquesta Pedra edificaré la meva Església.

A Simó, fill de Jonàs, li costà molt copsar bé el sentit de la seva vocació de Pere/Pedra. Arribà a creure’s més valent i més fidel que els altres. «Tots els altres, sí que es podran avergonyir de tu: el que és jo, no me n'avergonyiré mai.» Ell cuida tenir la solidesa de la roca. I fins es va creure el salvador del Mestre quan tallà l’orella de l’esbirro del gran sacerdot a Guet-Semaní. Però quan el gall esquinçà el silenci de l’alba amb el seu espinguet, Pere esclafí en un gran plor…

Aquella Pere/Pedra, xop de llàgrimes, sentí damunt seu, vora l’estany de Galilea, la mirada benvolent del Mestre i li confessà tres vegades que sí que l’estimava… No sabia si més o menys que els altres, però se l’estimava molt.

En aquest moment Pere –la Pedra de fonament- esdevingué Pastor. Si m’estimes, Pere, cuida el meu ramat, fins a donar per ell la vida. Ara pots fer-ho perquè tens tota la fermesa de la pedra i tota la tendresa del Bon Pastor. Ara sí, Pere, ara sí que n’ets de sortós.

També Pau era un jueu de pedra picada, amb una que el feia fanàtic i perseguidor. Un dia se sentí pres de l’amor de Crist i va comprendre una cosa: Déu l’estimava –a ell i a tothom- no pas perquè fos savi o ignorant, sant o pecador, jueu o cristià, creient o agnòstic, sinó perquè era FILL en el Fill estimat Jesús... Aquesta és la troballa i el moll de l’os de la seva doctrina de la justificació per la fe...

Tota la vida de Pau fou una resposta agraïda a l’amor gratuït de Déu en Jesucrist.

* * *

Mentre Pere era a la presó, ben guardat, tota l'Església intensificava la seva pregària a Déu per ell. Avui hem de pregar també pels nostres Pastors: que Déu els doni un esperit ben lliure per predicar la Paraula. Que siguin lliures fins i tot quan els vulguin emmanillar per mires polítiques o falses tradicions religioses o simples rutines. Que se’n sàpiguen alliberar. Que l’àngel que alliberà Pere, els recordi que la paraula de Déu no és ni pot estar encadenada.