La gent es demanava: què serà aquest noiet? Ells no ho sabien, però ho sabia l’arcàngel Gabriel quan s’aparegué en el temple a Zacaries i li digué: El fill que tindràs es dirà Joan... Serà ple de l’Esperit Sant ja abans de néixer...

Elisabet, la mare, sentí estremida els saltirons profètics del nin en el seu ventre pressentint Jesús en el ventre de Maria...

Zacaries, el pare, recuperada la parla, cantava el dia que van circumcidar el nounat: Tu, fill meu, esdevindràs profeta de l’Altíssim, aniràs davant el Senyor preparant-li els camins, fent saber al poble que el Senyor el salva i li perdona els pecats...

Què en digué Jesús? «Entre els nascuts de dona, no n’ha sortit cap de més gran que Joan Baptista»... I el definí amb un tret ullprenedor: Joan era com una torxa que crema i fa llum... Fou realment això.

Parlant d’ell mateix, Joan deixava clar qui no era i què era: Ni el Messies, ni Elies, ni el Profeta. Era la veu, la veu d’un que invita tothom a preparar els camins del Senyor en el desert, perquè tingui una bona arribada.

Joan no se sent digne ni de deslligar la corretja de les sandàlies de Jesús... És tanmateix l’amic del Nuvi, que ha preparat els esposoris de Jesús amb la humanitat. Per això pot morir tranquil: «Convé que Ell creixi i que jo minvi...»

És bonic el testimoni de Joan: se sap posar en el seu lloc i mantenir-lo amb dignitat. No li fa fred de peus que els seus deixebles es facin seguidors de Jesús... Al contrari, li envia els millors que té. Per tot això celebrem el naixement d’aquest home, tot bondat envers la pobra gent però inflexible davant les autoritats religioses o polítiques indignes.

Tinc entès que l’Església ha batejat els dos solsticis de moda posant el naixement de Jesús el 25 de desembre i el naixement de Joan el 24 de juny. El sol arriba a punt de morir el desembre, però de sobte va creixent de mica en mica, un pas de pardal, un pas de llebre... Com Jesús. En canvi el sol que lluu espatarrant pel juny, es va apagant de mica en mica fins al desembre. Tot plegat seria la plasmació pràctica de l’expressió de sant Joan: Convé que Jesús creixi i que jo minvi...

Ja ho veieu: fins el temps ens parla de Jesús i de Joan, si sabem llegir amb ulls cristians els nostres fets de cada dia.