1.- És admirable l’ambició de la mare i dels seus fills Jaume i Joan. Ho volen acaparar tot: dreta i esquerra. La mare vol allò que creu millor per als seus fills. Per desitjar i demanar que no quedi...

- Molt bé, els fa Jesús. Però per ocupar aquests llocs al meu costat, heu de beure una copa molt amarga. Us hi veieu amb cor?

- Ja ho sé que us hi veieu amb cor. Però és que ja heu fet tard: ja la dreta i l’esquerra són assignades. Sabeu a qui? Mireu qui hi ha al meu costat a la creu… quan em condemnen com a JESÚS NATZARÈ REI DELS JUEUS… Doncs mireu els preferits en el Regne: són els crucificats de tota mena, els pobres, els marginats, els oprimits, les víctimes de tantes injustícies… Aquests han arribat primer que vosaltres.

2.- L’ambició de la mare i dels dos germans desvetlla la ira i l’enveja de tots els altres. No s’hi val a avançar-se als altres i menys fent servir la influència de la mare. Això és un xantatge emocional. En el fons els sap greu que s’avanci a ocupar el lloc que tots voldrien.

3. Jesús els dóna una gran lliçó. Guaiteu què fan els governants i els amics dels governants d’aquest món i amb els criteris d’aquest món: tiranitzen, abusen, esclafen. Com més gent tenen a sota, més grans i més importants es creuen. La vostra política –diu Jesús- no pot ser aquesta. Voleu ser el més grans i els primers? Voleu assolir l’excel·lència, que diuen ara? Perfecte. Però no hi aspireu pel camí dels mals governants que veiem. El qui vulgui ser important que es posi al servei de tots, el qui vulgui ser el primer sigui el servent de tothom. En tota societat hi ha d’haver càrrecs i llocs de govern. És molt humà i molt cristià aspirar-hi mentre sigui per servir a la comunitat i no pas per servir-se’n.

Mireu els castellers: L’enxaneta com més gent té sota seu i com més s’enfila, més aplaudiments s’enduu. I tanmateix, quan és a terra és tot just un tap de bassa, que fa tres pams i amb prou feines arriba al genoll dels homes robustos i cepats que fan pinya aguantant tot el pes del Castell, sense que ningú en faci gaire cabal. El seu servei és fer que el Castell pugi…

És el que féu Jesús: es posa al servei de tota la humanitat, un servei que suposa donar la vida, donar-se ell mateix. Recordeu Jesús rentant els peus als deixebles al darrer sopar. Guaiteu el quadre d’Emmaús que ens presideix: Jesús llescant i repartint el pa als dos companys de viatge…

I és el que feu vosaltres, els pares que us desviviu perquè els fills visquin i creixin com a ciutadans i com a cristians. I tots els qui amb una funció pública o amb alguna activitat ciutadana o caritativa feu el possible perquè tothom tingui una més bona qualitat de vida…