1. Guaiteu el somni de Déu: des de l’eternitat ens elegí en el seu Fill abans de crear el món, perquè fóssim sants i irreprensibles. N’hi ha per donar-li’n gràcies i beneir-lo.

2. Després de crear l’home i la dona a imatge seva Déu descansà tranquil de l’obra que havia fet. Va veure que era bo de debò. Ells durien la creació al seu ple desenvolupament.

Quan Déu es despertà, quina sorpresa! -Adam, on ets? Eva què ha passat?

Adam i Eva en comptes d’aprendre de mica en mica a estimar-se i a viure del conreu de la terra, es refien d’una veu mentidera que els enlluerna proposant-los de ser déus, sense adonar-se que ells ja eren imatge i semblança de Déu... I es produeix un daltabaix. Ells que fins ara gaudien de la companyia de Déu passejant a la fresca de l’horabaixa, agafen por de Déu i se n’amaguen. Perden la familiaritat amb Ell. El pecat i la mort s’escampen: Caín i Abel... Fins que Déu es penedeix d’haver creat l’home. El diluvi sembla bo per renovar la terra. Però no. Déu s’adona que el cor de l’home és inclinat al mal des de la seva joventut.

3. Però no es dóna. Malgrat tot continua creient en l’home i en la dona. Diuen que la història de la salvació és la història de la tossuderia de Déu per salvar l’home servint-se de l’home. Passen segles i s’hi descabdella una llarga genealogia de molts pecadors i pocs sants que desemboca en Josep, espòs de Maria de la qual nasqué Jesús…

Però avui no celebrem pas la virginitat de Maria, sinó el fet que des del primer moment de la seva existència acomplí el somni de Déu: santa i immaculada, imatge i semblança perfecta de Déu, amb un cor no pas inclinat al mal sinó en harmonia constant amb Ell. Maria respongué en tot moment al designi amorós de Déu: de nena com a nena, d’adolescent com adolescent, de casada com a casada, de mare com a mare…

Els seus camins foren tant i més difícils que els nostres. Però sempre fou fidel a l’instint de l’Esperit Sant en ella. I Ella, la menuda filla d’Adam com nosaltres, en la seva fragilitat i feblesa esclafarà el cap de la serp, que amb la mentida destruïa l’obra de Déu. I allò que Eva entortolligà per la seva desobediència ho desentortolligà Maria amb la seva obediència.

Avui les Esters i les Judits fan la seva festa. Són una figura de Maria. Amb el seu coratge, salvaren el poble de situacions dramàtiques jugant-se la vida. Maria es posa sempre i del tot al servei de Déu i nostre.