És bonica la festa de la Puríssima: posada a principi de l’Advent és una mostra preciosa de com preparà Déu la vinguda del seu Fill al món. Les lectures ens presenten tres quadres que donen sentit a la festa.

* el somni de Déu

* quan Déu es despertà...

* tornem a començar

1.- El somni de Déu: Déu ens elegí perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist. Així ens somià Déu. I així ho realitzà quan creà l’home i la dona a la seva imatge i semblança... Ho va trobar tan bé i tan bo, que els confià la continuació de la creació. Ell ja podia descansar tranquil.

2. Quan Déu es despertà... En un segon moment, Déu, que solia passejar-se a la fresca de la tarda pel paradís, es trobà amb la desagradable sorpresa que no hi eren els amics amb qui compartia l’estona les altres tardes. Adam, on ets? Eva, què ha passat? Havien fugit, s’havien amagat, li tenien por... I els féu fora del paradís... donant-los però un bri d’esperança: en l’enemistat entre el bé i el mal, entre el drac i la dona, la dona s’enduria la victòria. Però uns capítols més enllà la Bíblia parla de la decepció de Déu. Es penedí d’haver-los creat. Envià un diluvi... I ara què?

3. I ara què? Doncs tornar a confiar. Hom diu que la història de la salvació és la història de l’entestament de Déu a salvar l’home per l’home... Passaren generacions i generacions i un dia envià l’àngel Gabriel a una noia de Natzaret: Alegra’t, plena de gràcia, tens el favor de Déu, el Senyor és amb tu. Necessito una Mare on confiar el meu Fill. Tu seràs la nova Eva al costat del nou Adam... ¿Puc comptar amb tu per començar una nova creació, un món nou.

Maria plena de gràcia. La festa d’avui ens fa present la victòria de Déu i de la dona sobre el pecat: Maria ha sortit perfecta als ulls de Déu: santa i irreprensible als seus ull des del primer moment que començà a formar-se en el ventre de santa Anna. Tant li feia que Maria fos guapa o sàvia o rica. Només volia que fos plenament dona, plenament mestressa d’ella mateixa de manera que, quan arribés el moment de la visita de Gabriel, pogués respondre: Sóc l’esclava del Senyor. Maria representa la realització perfecta del somni de Déu: santa i immaculada des del bell començament de la vida fins que sigui assumpta al cel.

És bonic, hi hem de felicitar-la. I ens hem de felicitar també: perquè allò que ha fet gran Maria és escoltar la Paraula de Déu i complir-la... I això és també al nostre abast.

* * * * *

Paradís de Déu

Quan a l'home vol criar
lo Criador de la vida,
ofereix-li per sojorn
un paradís de delícia.

Per posar-hi lo seu Fill
vol sojorn de més estima;
d'un paradís no'n té prou,
vos forma a Vós, oh Maria.

                                                        (Verdaguer)