Celebrar la Dedicació de la basílica del Laterà, que és la catedral del Papa, ens invita a estrènyer els nostres lligams amb el qui es Cap visible de l’Església i a reflexionar especialment en un arc iris de temples que són al nostre abast.

1.- El temple de Jerusalem, centre del món per als israelites contenia el Sancta Sanctorum o el lloc santíssim, el signe visible de la Presència de Déu, separat de la resta de l’edifici per una cortina que només podia travessar el gran sacerdot un cop l’any el dia de l’Expiació. En les grans festes pujava una gernació immensa per adorar el Senyor, però n’hi havia alguns que ho feien molt difícil amb els seus petits negocis. Ja no s’hi podia resar. Jesús trenà una xurriaca de corda i esbandí del temple els venedors que havien convertit la Casa del Pare en un mercat... Això li costà la pell...

2.- Jesús Ressuscitat esdevindrà el nou santuari, el nou “Lloc” on s’hi podrà aplegar tothom. El temple ja no és un espai edificat, sinó la Comunitat dels qui creuen en Jesús, l’Església. Cada diumenge Jesús se’ns hi fa present en la fracció del pa i en la comunió del Calze, com aquell capvespre als dos deixebles d’Emmaús.

3.- Sant Pau, constructor de noves comunitats cristianes, ens diu que ell, com a savi arquitecte, els posa només un únic fonament: el Crist. Tot l’edifici s’esfondrarà si no és bastit sobre aquesta pedra fonamental. No ho sabeu? Sou santuari de Déu i l'Esperit de Déu habita en vosaltres! El santuari de Déu és sagrat, i aquest santuari sou vosaltres.

4.- Aquesta nostra església parroquial és l’espai on la comunitat cristiana de Balàfia es reuneix per celebrar i nodrir la seva fe i expressar-la amb la solidaritat. Hem de cuidar-la per fer-ne una llar acollidora i oberta a tothom, feligresos o no, autòctons o forasters. És la casa de tothom. (Entre parèntesis: ¿Oi que fóra bo agrair el treball de les bones persones que la mantenen neta i digna?, Amb amor, discreció i constància mantenen neta la casa d’oració.)

5. El Concili ens diu que la família és una església domèstica, és l’esglesiola de Déu. Jesús hi és especialment present perquè els esposos i els fills estat reunits en el seu Nom i on n’hi ha dos o tres reunits en el meu Nom, allí enmig d’ells, m’hi trobo jo. Els pares són els primers predicadors i celebradors de la fe. Ho saben prou bé els pares que segueixen la catequesi familiar.

6.- Hi ha un nivell personal. Jesús digué: --Si algú m'estima, guardarà la meva paraula, i el meu Pare l'estimarà; vindrem a ell i fixarem en ell la nostra estada. Cada persona és un Sagrari on es desplega el Misteri de Déu Tri i U.

* * * * *

Llegint l’evangeli d’avui, alguns se senten identificats amb Jesús amb el fuet a la mà i netejant de venedors el temple... Si jo tenia una escombra quantes coses escombraria... com fa la cançó.

Molt bé. ¿I si començàvem fent net el nostre cor, i casa nostra, i la nostra parròquia? Ja que veiem tan bé el gep dels altres, mirem com tenim la nostra pròpia gepa. Podrem escombrar la casa d’altri quan haurem donat la vida pels altres, com Jesús.