Saludem Maria amb la invocació de Arca de l’Aliança… El títol el trobem en la lectura de l’Apocalipsi. Quan el temple de Jerusalem fou destruït, conta la llegenda recollida en el llibre segon dels Macabeus, que Jeremies, per una revelació de Déu, va manar que agafessin el tabernacle i l'arca de l'aliança, i se'ls endugué a la muntanya des d'on Moisès havia contemplat l'heretat promesa per Déu i va dipositar el tabernacle, l'arca i l'altar de l'encens, en una mena de balma i va tapar-ne l'entrada. Quan els deixebles de Jeremies hi volgueren tornar, ja no la varen trobar. I el profeta els digué: «Aquest lloc, no el coneixerà mai ningú fins que Déu no hagi aplegat i reunit el poble, mostrant així la seva misericòrdia. Llavors el Senyor revelarà on són aquells objectes sagrats i farà veure la seva glòria enmig del núvol, tal com es va manifestar en temps de Moisès i, més endavant, quan Salomó va pregar perquè el temple fos magníficament consagrat.»

Ara ha arribat l’hora de la misericòrdia de Déu amb el seu poble. I apareix al cel l’arca de la nova aliança, que féu saltar de joia el nen en les entranyes d’Elisabet i omplí de gràcies i de benediccions la casa de Zacaries. També Maria, coberta amb el núvol que cobrí el tabernacle de Moisès i el temple de Salomó, esclatà d’alegria i esclafí en el Magnificat que canta la manera de fer de Déu, que de persones molt humils i marginades en fa instruments de la seva bondat envers tots els pobles. Ella era l’arca de la nova aliança.

També nosaltres ho celebrem en aquesta festa de l’Assumpció de santa Maria en cos i ànima al cel. Celebrem que Déu ha realitzat en Maria el que veiem en la resurrecció del seu Fill. Jesús és el primer Ressuscitat i a tots ens fa partícips de la seva resurrecció. I això que esperem, ho veiem realitzat en Maria. Com Jesús i com Maria també nosaltres esperem la plena realització de la nostra vida humana: la mort no té l’última paraula. Ha estat vençuda en Jesús i Maria i ho serà en tots nosaltres.

I el camí que mena a aquesta transformació és el que seguí Maria: visita la seva cosina i l’assisteix en el moment culminant de la maternitat. Elisabet la saluda com a Mare del meu Senyor... I la proclama benaurada per la fe que ha tingut. Sí, la fe ha fet gran Maria i ens farà grans a nosaltres. La fe i el servei humil han culminat en l’exaltació i a la plenitud de la vida en el misteri de l’Assumpció que avui celebrem.