És una festa molt bonica la d’avui i encara que a bell ull no ho sembli ens afecta personalment a tots nosaltres. Quan resem la Salve, diem: Déu vos salve, vida, dolcesa, esperança nostra. Fa més dolça la nostra vida perquè reforça la nostra esperança fent-nos veure realitzat en Maria allò que creiem i confessem: Crec en la resurrecció de la carn i la vida perdurable. Jesús és el primer a haver-ho assolit. Crist el primer, després a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist. Maria és la persona que va sortir perfecta de les mans de Déu.

I vet aquí per què tant l’evangeli d’avui com l’Apocalipsi ens presenten Maria com a santuari vivent de Déu. Quan visita Elisabet, és saludada com la Mare del Senyor, el nen Joan salta de joia en el ventre de sa mare. I Maria s’hi quedà tres mesos omplint d’alegria i de paraula aquella casa. Si llegíssim la narració del trasllat de l’arca de l’aliança cap al palau de David, veuríem com sant Lluc diu el mateix aplicant-ho a Maria. David va exclamar: Qui sóc jo perquè l’arca del meu Senyor... i saltava i dansava. I l’arca s’estigué tres mesos a casa d’Odedom que quedà plena de les benediccions de Déu.

L’arca de l’aliança ocupava el centre del Tabernacle en el desert i ocupava tota sola el sancta sanctòrum del temple de Salomó. Quan a l’any 587 aC el temple fou destruït, l’arca desaparegué. Conten que Jeremies aconseguí d’endur-se-la a temps i amagar-la en un lloc que ja ningú fou capaç de trobar. I esperaven que quan arribaria la restauració d’Israel, apareixeria l’arca.

Doncs bé, Maria és l’arca de la nova aliança. El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Arriben doncs els temps nous, la implantació del regnat de Déu amb el triomf sobre el pecat i sobre la mort.

I això que sembla tan exclusiu de Maria és al nostre abast. És benaurada no només per ser la Mare del Senyor, sinó que és benaurada sobretot per haver cregut, haver-se fiat de Déu. I està contenta perquè Déu ha fet en ella i per ella coses grans. I la fe és també al nostre abast.

I per això ens podem fer nostre el càntic de Santa Maria: Déu ha fet meravelles en i per Maria, Déu ha fet i fa meravelles en i per aquests cristians tan poca cosa que som nosaltres. I és servint-se de persones molt petites i insignificants que acabem enderrocant els poderosos del soli i donant esperit de pobres els rics i mantenint ferma la fe i fent-la fecunda com el gra de mostassa que, petit com és, esdevé arbre i acull nombrosos ocellics de nostre Senyor.