“Miraran el qui han traspassat”. Sí, no ens cansem de mirar Jesús clavat a la creu. Mirem-lo: quan expira, ens lliura el seu Esperit. I amb la llum de l’Esperit Sant, mirem que signifiquen l’aigua i la sang que ragen del costat obert de Jesús. És l’aigua del baptisme i el vi de l’Eucaristia. D’aquests dos sagraments hem nascut nosaltres. N’ha nascut l’Església.

Així com del costat d’Adam adormit al paradís, Déu en formà Eva, ara també del costat obert de Crist en neix l’Església… Fixeu-vos si en som d’importants. Fem part de l’Església que ha sorgit del Cor de Crist: guaiteu com ens l’hem d’estimar!   Jesús ens ho ha donat tot: l’Eucaristia. Ens deixà també el gran manament i la possibilitat de complir-lo. I avui, com a darrer regal, ens ha donat per mare la seva Mare... Acollim-la amb el mateix amor amb què l’acollí el Deixeble estimat, sant Joan.

Repetim l’exhortació de sant Pau:

Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha entrat davant Déu. Ell és el gran sacerdot capaç de compadir-se de les nostres febleses, perquè ells les ha experimentades totes. Jesús durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir. I ara és font de salvació eterna per a tots els qui hi creuen.       

Per acabar, escoltem el que va escriure un famós filosop de finals del segle XIX. En alguna reunió de gent cristiana i força culte, els vaig preguntar de quin teòleg es tractava. Ningú no l’encertà. Deia així:

Aquest missatger de la bona nova va morir com havia viscut, segons havia ensenyat, no per rescatar els homes sinó per mostrar-los com cal viure. És la pràctica el que deixa en herència a la humanitat: el seu comportament davant els jutges, davant els esbirros, davant els acusadors i davant les calúmnies i escarnis de tota mena, i el seu comportament a la creu. No es resisteix, no defensa el seu dret, no fa ni un pas per rebutjar el mal gravíssim que l’amenaça; més encara, el provoca... I suplica i sofreix i estima pels qui el maltracten. Les paraules del lladre al peu de la creu resumeixen tot l'Evangeli. Aquest és realment un home diví, un fill de Déu!, diu el lladre. I el redemptor li respon: Si així ho creus, ja ets amb mi al paradís, ets tu també un fill de Déu. No defensar-se, no irritar-se, no buscar responsables... I ni tan sols resistir al malvat, sinó estimar-lo.

Això ho escrivia Nietsche. No és estrany que confongués el centurió, que va proclamar Jesús com el Fill de Déu, amb el lladre que en compartia la creu. Però el missatge és vàlid. No tan sols no resistir al malvat, sinó estimar-lo.

Amb aquesta actitud i amb aquesta esperança, continuem la nostra celebració mentre esperem serenament, en la pregària i el silenci, el goig de la resurrecció.