La lectura de la Passió segons sant Joan impressiona profundament. No cal insistir-hi. Si de cas, fem nostra la recomanació de l’evangelista. Mirem el qui van traspassar...

Els cristians antics, mirant fit a fit el Crucificat, es fixaven en el fet que Jesús en morir lliurà el seu Esperit. I a la llum d’aquest Esperit, veien com del costat foradat de Jesús pel cop de llança en brollava sang i aigua i hi veien representats els sagraments del baptisme i de l’Eucaristia que formen el cristià.    

A la llum del mateix Esperit veien en Jesús mort a la creu, el nou Adam: ¿Recordeu la manera com el Gènesi explica que del costat d’Adam adormit al paradís Déu en formà Eva, la mare dels vivents? Així mateix del costat de Crist, nou Adam, adormit a la creu, Déu en formà l’Església que neix i creix del Baptisme i de l’Eucaristia.

Mireu: com a cristians, som fruit de l’Amor infinit de Jesús. Hem brollat del seu cor. Aquesta Església, que és tan pobra, tan pecadora, tan feble com nosaltres, és fruit de l’Amor immens de Jesús que havent estimat els seus els estimà fins a l’extrem. Hauríem d’estimar-nos molt com a membres de l’Església i estimar el conjunt dels cristians. I anar en compte quan fàcilment critiquem l’«Església» com si fos quelcom diferent de nosaltres...

Quan serem capaços de fer pels nostres germans el que Jesús ha fet per nosaltres, aleshores podrem criticar i jutjar... mentrestant, mirem-nos a nosaltres mateixos i mirem de ser dignes dels sagraments que hem rebut i del do de la comunitat cristiana.

Farem bé d’acompanyar Maria, la Mare Dolorosa, en la seva solitud angoixosa. Tan bufó que ens lliurà Jesús a Betlem i com l’hi tornem avui al Calvari! I amb el dolor de Maria, compartim el dolor de tantes mares privades dels seus fills i de tots els germans nostres que pateixen.

Quan demà celebrarem la vetlla pasqual, renovem a fons aquests dos sagraments que ens donaren vida, i que per això són per antonomàsia, els sagraments pasquals.