Català Castellano
comentari a les lectures de la missa
dijous sant
Rentant-los els peus els dóna la mostra suprema del seu amor

Sant Pau ens explica la institució de l’Eucaristia. És el primer testimoni escrit d’aquest regal meravellós que Jesús ens va fer aquell primer dijous sant. L’Eucaristia era el centre de la Comunitat cristiana, que hi participava activament, però no tots els assistents hi participaven de la mateixa manera, i sant Pau se’n planyia. Alguns no havien entès el sentit de Jesús lliurant-se per nosaltres en el pa i el vi.

Sant Joan no explica la institució de l’Eucaristia. Ja en parlà a bastament al capítol VI. Avui ens fa mesurar el seu abast i ens en dóna el sentit. El rentant els peus dels deixebles, Jesús expressa simbòlicament allò que fou l’essencial en la vida i Passió del Senyor: l’amor que assumeix el servei més humil per salvar-nos.

Ser cristià, ser deixeble de Jesús és centrar el nostre desig de ser el primer i el més important en posar-se al servei de tothom. Jesús és el Servent de Déu que no ha vingut a ser servit sinó a servir i donar la vida per tothom. És una lliçó que els apòstols no acabaven d’entendre i a practicar-la i això que els l’havia explicada del dret i de l’inrevés. Rentant-los els peus els dóna la mostra suprema del seu amor. Els en dóna aquest exemple tan emotiu i tan eloqüent.

Tampoc ara no l’acabem d’entendre, aquest gest de Jesús. ¿Recordeu l’esplèndida festa de la dedicació de la Sagrada Família? A mitja celebració un grup de religioses es presenten decidides i joioses a eixugar l’oli de l’altar i del terra. ¿En recordeu els comentaris? Que si les dones, que si els homes... I això no obstant, aquelles bones religioses reproduïen davant aquella colla de personatges mitrats o vestits de capellà, l’exemple de Jesús rentant els peus. Aquesta escena fou la més, per no dir l’única, acció verament cristiana d’aquella esplèndida celebració. I eren unes dones –com seran dones les que duran primer el testimoni de la Resurrecció- que han dut aquest missatge a l’Església d’avui. Servents, no pas amos.

I amb un gran amor. Un amor servicial. Sí, germans, teniu una vocació de llibertat, amb una condició, però no convertiu la llibertat com un punt d’arrencada per a una vida tancada en l’egoisme. Al contrari, enduts per l’amor, poseu-vos els uns al servei dels altres.

És amb aquest esperit que nosaltres, els preveres, que celebrem avui la institució del sacerdoci cristià, hem de servir la comunitat cristiana en la necessitat que té de Déu. Ajudeu-nos a estimar, a viure i a realitzar en les nostres comunitats aquest servei, com Jesús. I demanem-li que desvetlli noves vocacions de persones disposades a continuar prestant aquest servei al nostre poble.

I entre tots fem nostre el manament de Jesús: Un manament nou us dono: estimeu-vos mútuament. Tal i com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres els uns als altres. En això coneixerà tothom que sou deixebles meus: si us teniu amor entre vosaltres.

P. Jaume Sidera, cmf
jsidera@ono.com
 
Agenda
Adreces i horaris
Servei d'acollida
 
 
 

Establir com a pàgina d'inici Afegir a Preferits Avís legal
© Copyrigth - Parròquia Sant Antoni Maria Claret, de Lleida - 2008 (Elaborada per voluntaris de la Parròquia)