El dijous sant commemorem la institució de l’Eucaristia i del sacerdoci cristià. Serà bo que avui ens mostrem agraïts a aquests dos grans regals de Jesús. I preguem especialment pels capellans que dintre de les seves limitacions humanes, però amb una generositat fora mida –de dies, mesos i anys- ens serveixen el Pa de la Paraula i el Pa de l’Eucaristia... I demanem al Senyor que susciti en les comunitats cristianes noves vocacions que continuïn aquesta presència de Jesús en la missa i en els altres sagrament.

I celebrem un tercer aspecte, que ve a ser la causa i el terme de l’Eucaristia i del sacerdoci: el manament de l’amor. Estimeu-vos com Jo us he estimat...

Un amor que es manifesta en el servei de rentar els peus als seus deixebles. El rentament dels peus expressa meravellosament allò que fou l’essencial de la vida i de la Passió de Jesús, l’amor que assumeix el servei més humil per salvar-nos. Aquesta manera de viure funda per als deixebles la capacitat i el deure d’imitar el Senyor.

Jesús és el Mestre i és el Senyor... Es despulla dels seus atributs de rabí i es posa a rentar els peus del seus deixebles. Un amo jueu no podia exigir a un esclau israelita que li rentés els peus... Doncs ara és l’Amo el qui ho fa als seus servents.

Pere tremola d’esgarrifança pensant en les conseqüències que comporta aquest gest de Jesús... I es nega a rebre’l... Si la llei és aquesta... no val la pena ser primer o tenir qualque autoritat... Ara no ho entén. Ja ho entendrà més endavant: també ell viurà, com Jesús, la seva vida com un servei en favor de la comunitat cristiana.

Jesús ens dóna la gran lliçó: assumir amb amor el servei més humil. Això és tot. I sempre que ho fem en la vida de cada dia, fem el memorial del Senyor i així la nostra vida és una missa perenne. La missa comença al moment mateix que s’acaba.