Diu l'oracle del Senyor: «Convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor; dejuneu, ploreu, poseu-vos de dol! Esquinceu-vos el cor, y no els vestits! Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable.

És el crit de l’església durant la quaresma: convertiu-vos, canvieu de mentalitat i de vida, ajusteu el vostre pensament al pensament de Jesús, ajusteu la vostra vida a la fe que professeu.

La quaresma ens prepara per a viure amb intensitat el misteri pasqual, la mort i resurrecció del Senyor que tots els cristians vivim sacramentalment en el baptisme.

Un primer pas, pot ser la revisió dels nostres canals de comunicació. Seria com el punt zero de la «conversió». Ens en parla Jesús a l’evangeli d’avui.

Jesús, com a bon israelita, practicava unes pràctiques concretes, centrades en l’almoina, en la pregària i en el dejuni. N’hi havia que les feien per fer-se veure. Jesús no diu que les deixin de fer, sinó que les omplin de sentit. Aquestes tres pràctiques miren la relació amb els altres, amb Déu i amb la natura.

Posem a punt la connexió amb els altres: fent-los el bé que puguem, amb delicadesa, amb senzillesa, sense esperar-ne res a canvi. Amb molta humilitat. No pas a bombo i platerets. Haurem de fer anar la imaginació en aquests temps de crisi per ajudar els més necessitats.

Posem a punt la relació amb Déu: com és la nostra pregària. Evitem la rutina quan resem. ¿No podríem redescobrir el Pare nostre i mirar de sentir-nos fills del nostre Pare i germans dels altres? Una forma de pregària podria dedicar més temps a llegir i pregar la Paraula de Déu. Són molts que ja ho fan amb la Missa de cada dia o instruments semblants. Val la pena.

Dejuni: aprendre a servir-nos de les coses posant-les al nostre servei i al servei dels altres. No fent-nos-en esclaus. No podem ser servidors de Déu i esclaus de les coses. Amb mesura, amb autodomini, tendint a l’austeritat. Enguany tenim un mestre molt dur de dejuni: la crisi. Hem estirat més el braç que la mànega... I ens hem quedat sense mànega i sense braç. Aprenguem a estar-nos de les coses tenint sempre en compte els qui tenen menys que nosaltres o estan més desprotegits que nosaltres.

A veure si, en arribar a la Pasqua, som una mica més i una mica millor allò que Jesús ens proclamava aquests diumenges passats: Sou llum, sou sal, sou ciutat de refugi, sou sol i pluja i sobretot sou fills del Pare del cel.

Jesús és el nostre mestre, el nostre model i el nostre camí.