Comencem la santa quaresma amb la imposició de la Cendra, signe de penitència i expressió del desig de conversió. Ens disposem a caminar amb Jesús en la seva vida i en el seu camí fins a la Creu i la Resurrecció. I per a fer aquest camí hem d’anar ben lleugers d’equipatge.

La litúrgia d’avui ens recomana que duguem a la motxilla tres elements indispensables per a fer un bon camí:

* l’almoina,

* la pregària

* el dejuni.

La bona gent que som nosaltres, ens trobem una mica desorientats quan ens parlen de conversió. De què ens hem de convertir? D’entrada diguem hi ha tres tipus de conversió:

* de dolent a bo: és la conversió o retorn del fill pròdig al Pare que havia abandonat barroerament. El fill gran que no comprèn l’amor del seu pare envers el fill retrobat...

* de bo a bo: Jesús era un excel·lent fuster a Natzaret. Després del baptisme es converteix en excel·lent predicador de l’evangeli. Està atent al que Déu vol d’ell en cada tombant de la vida.

* de bo a millor: donar més qualitat i més brill a allò que ja fem, més flexibilitat... Més bondat, més delicadesa, més calidesa, més senzillesa, una austeritat cada cop més amable...

Uns camps que podem conrear durant la quaresma és justament

* l’almoina: obertura als altres. Estima’ls com a tu mateix. Fent més fluïda la nostra relació amb ells: parar gran atenció en el tracte amb els germans: ser generosos en l’ajuda material, donant el que podem, en l’ajuda personal contribuint en les tasques de la parròquia etc, saber repartir somriures i bona cara... Fer més amable la vida de tothom, especialment amb la gent que tenim més a prop.

* la pregària: Estima Déu amb tot el cor... fent més fluïda la relació amb Déu: podem participar més activament en l’Eucaristia, podem resar amb més senti les oracions que solem resar. Per què no ens proposem de resar més bé el Pare nostre que és pregària i programa de vida... per fer més filial la nostra relació amb el Pare i més fraternal amb els germans..., donar més sentit a oracions com el Pare nostre, o l’avemaria, o el gloria etc..

* el dejuni: fent més fluïda la nostra relació amb les coses. Que no ens dominin, sinó que les dominem nosaltres. Respectar la natura i el mobiliari urbà, saber-nos estar d’allò que no necessitem, no fer malbé el menjar i el vestit, i l’aigua i la llum...
I tot això amb alegria, discreció i elegància, sense que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta. I el teu Pare, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà.