La lectura de la carta als filipencs ens dóna el sentit de la setmana santa.

Isaïes parlant de la Paraula, escriu: «Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins que dóna llavor als sembradors i pa per a aliment, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà a mi infecunda. Realitzarà el que jo volia, complirà la missió que jo li havia confiat.»

Jesús –Paraula del Pare- ha fet també un llarg recorregut, com la pluja i la neu, un camí llarg i penós: Renunciant als honors divins, viu la humanitat com un home qualsevol en tota la seva profunditat: passa pel món fent el bé, guarint malalts, predicant l’amor del Pare a tothom, plantant cara als qui es creuen savis i sants, entrant de ple en el joc i en el xoc de les llibertats humanes amb plena fidelitat a la gent i al Pare, sense ultrapassar ni un moment la seva mesura humana. Això el fa malveure, és condemnat a morir com un esclau, en una creu...

L’evangelista sant Lluc ens presenta amb uns trets propis aquesta aventura: A Getsemaní Jesús sua sang, privat del consol dels deixebles que dormen, però es deixa confortar per un àngel, que es posa simplement al seu costat compartint l’agonia. Davant Herodes Jesús manté la seva dignitat sense cedir ni un moment a la frivolitat d’Herodes, l’home cruel i irresoponsable que havia fet decapitar Joan Baptista. Jesús es manifesta

* delicat amb les dones que el planyen en el camí de la creu,

* generós amb els qui el condemnen i l’escarneixen: Pare, perdoneu-los que no saben el que fan

* amable amb el company de creu: Avui seràs amb mi al paradís..

* confiat amb el Pare: A les vostres mans encomano el meu esperit

És significativa la reacció del centurió: És veritat: aquest home era verament just, fidel a Déu, innocent. Intueix en el Crucificat l’home que en el seu capteniment dóna tota la seva mesura humana.

PER AIXÒ... diu sant Pau, sí, per això, Déu Pare l’ha exalçat i li ha concedit el nom que està per damunt de tot altre nom... Jesús, abans l’humil fuster de Natzaret i ara Messies crucificat és el SENYOR, el nom diví per excel·lència. I quan proclamem Jesús Messies i Senyor el Pare és glorificat, conegut i estimat com mai.

Jesús manifesta la seva divinitat justament en la vivència plena de la seva humanitat.

* * * *

Ni que sigui de lluny com els coneguts i com el grup de dones deixebles que l’havien acompanyat des de Galilea, contemplem aquests dies el misteri de la creu.

Ser cristià comporta seguir Jesús amb totes les conseqüències, fins a la creu si cal... Ja vindrà després la resurrecció, la plena eclosió d’allò que som com a persones creades a imatge i semblança de Déu. Serem plenament allò que ja ara som germinalment: Fills en el Fill.