Solem parlar de la paràbola del fill pròdig. En realitat és la paraula de la prodigalitat del Pare Déu que estima sense mesura els fills no perquè siguin petits o grans, bons o dolents, egoistes d’aquesta jeia o de l’altra, sinó perquè són fills. A partir d’aquí, el Pare corregeix el germà petit significant-li que no li calia anar-se’n de casa per cercar-hi llibertat i felicitat. Ho tenia tot a casa. Ara se n’ha adonat.

I adverteix el germà gran que ja està bé que faci el que el pare vol, però que ho faci com un fill, amb amor, i amb prou llibertat com per demanar-li un cabrit per fer una costellada amb els amics... El pobre té una ànima d’esclau. Fa tants anys que et serveixo... Sí, però en el fons no estima ni el pare ni el germà. Tant que es pensava que era el bo de la família, resulta que anava tan fora d’osques com l’esventat del seu germà petit.

Jesús adreça la paràbola als fariseus i els mestres de la Llei, escandalitzats perquè «aquest home acull els pecadors i menja amb ell». Doncs mireu, els fa Jesús, no solament no els espero ben repapat al meu sofà, sinó que els surto a trobar amb el deler del pastor que cerca l’ovella esgarriada o la bona dona que s’escarrassa escombrant la casa fins que no recupera la moneda que havia perdut...

Per superar les barreres entre bons i dolents, Jesús, el Messies i Fill de Déu, es va solidaritzar amb nosaltres fins a les últimes conseqüències. Per fidelitat als pobres i als marginats, als pecadors i a les prostitutes, a les vídues pobres i a la canalleta insuportable, es féu malveure dels savis i dels poderosos i dels sants que el varen marginar de la manera pitjor que en el seu temps es marginava: la mort de creu. I amb això reconcilià la humanitat pecadora amb l’amor misericordiós del Pare.

L’evangeli vol crear en tots els homes –sí en tots i especialment els qui ens diem creients- una gent nova, capaç d’adonar-se que Déu ho fa tot nou. Ha començat un món nou on tots podem aprendre a mirar les persones, del color, de la raça, de la cultura, de la religió o del partit polític que siguin, amb els ulls del Pare Déu i estimar-les amb el cor de Déu. Jesús ens ho ensenya amb el seu exemple. Si ho fèiem així, com canviaria aquest món nostre!