Quan fem una excursió a peu és bo aturar-se de tant en tant en un cim i d’allà estant mirar el camí fet, gaudir del goig present d’una estona de descans i albirar el camí que ens queda per fer.

Això fa Jesús avui i ens convida a fer-ho nosaltres com ell.

Jesús prega: passa una bona part de la nit conversant amb el Pare. Ho necessita. Acaba de demanar als deixebles què diuen d’ell. «El Messies!», ha dit Pere. I Jesús ho ha ratificat, però també ho ha rectificat explicant de quina mena de Messies es tracta: serà rebutjat. No serà un Messies triomfant. El triomf final ha de passar per la pujada a Jerusalem i a la creu del Calvari. I augura la mateixa sort als seus deixebles. Les condicions de seguiment, són clares… En el fons, cap d’ells no s’hi vol comprometre si no veu «la seva glòria».

Mentre Jesús pregava, la cara li resplendia i el vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors Moisès i Elies, gloriosos també i resplendents, es posaren a conversar amb ell sobre l’èxode que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Amb Moisès i Elies –la Llei i els Profetes- i a la seva llum, Jesús mira enrere per comprendre l’abast del seu èxode personal: una sortida d’aquest món alliberadora en un sentit molt més ple i més alliberador que el pas de l’esclavatge d’Israel d’Egipte vers la llibertat de la terra promesa. Aquest passat d’Israel li il·lumina el seu futur. Li resta un camí llarg que recorrerà filialment com Isaac fins a pujar a la Muntanya del Calvari que el menarà per la resurrecció fins a Déu.

Quan Pere i els seus es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Abans no se n’anessin, Pere exclamà: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia què s’empatollava... Però és tan humana la seva reacció! Hi ha moments en la vida que els voldríem eterns... Tant de bo que ens trobéssim tan bé en aquesta Eucaristia que ens fes recança haver-nos-en d’anar! Però no, la vida és camí i no s’hi val a aturar-se enlloc indefinidament.

Els sorprengué tot d’una el núvol que els cobrí a ells i a Jesús. El núvol és signe de la presència misteriosa de Déu. I s’esglaiaren: intuïen que havien de compartir la mateixa sort que Jesús. Però alhora la veu del Pare els confortà: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Escolteu-lo quan parla de coses boniques i joioses i també quan parla de creu i del camí de la llibertat. Jesús sempre és Fill, l’estimat. Si l’escoltem, compartirem la seva filiació divina... tan clara quan diem conscientment el pare nostre...

Ja no necessitem Moisès ni Elies. En tenim prou amb Jesús tot sol. No tinguem por a continuar el nostre camí. Caminem amb una companyia tan esplèndida.

* * * * *

La nostra pàtria és Déu, de qui esperem ansiosament, com a salvador, el Senyor Jesucrist. Ell transfigurarà aquest nostre cos tan pobre i humil, i el conformarà al seu cos gloriós. Vinga, doncs, germans meus estimats i tan enyorats, alegria i corona meva, aguanteu-vos així, ben ferms en el Senyor, estimats meus.