Jesús acaba de rebre el baptisme de Joan on ha sentit la veu del Pare i l’alè de l’Esperit: Ets el meu Fill, l’estimat... Se sent cridat a un canvi de vida: de bon fuster de Natzaret a predicador de la Bona Nova de Déu. Com que necessita pair aquesta nova realitat i preparar-se per a aquesta missió com a Fill molt estimat, se’n va al desert: tot sol, sense menjar ni beure. Silenci i pau per escoltar i donar la resposta adient.

Sol i afeblit Jesús rep l’embat del diable: Si ets fill de Déu... Si no l’és, no cal patir-hi. Però si l’és, el diable el vol posar al servei dels seus interessos. Li convé que Jesús no sigui com el Pare vol sinó com la gent el voldria... Com un de tants: un sacerdot, un profeta, un polític, un funcionari, un pare/mare de família que se serveixi del poder o de l’autoritat que té en profit propi; després de tot, la caritat ben entesa comença per un mateix... Al diable l’interessa que Jesús acompleixi la seva missió aliant-se amb els poders d’aquest món per a una major eficàcia, venent-se l’ànima per un pam més de poder o per una ombra d’influència. Que faci de la seva vida un espectacle com ara tirar-se daltabaix del temple. Al diable l’interessa que el Fill de Déu sigui mediocre i vulgar: que visqui content i enganyat, cuidant ser el rei del mambo quan és una bombolla inconsistent.

Però Jesús armat amb la paraula de Déu rumiada en el silenci, en la pregària i en el dejuni, respon a cada proposta del diable amb una referència a Déu. I surt airós de la prova. Serà Fill de Déu com Déu vol que ho sigui: seguint el seu camí com un home qualsevol, sense sortir mai del solc de la humanitat, però deixant-hi la llavor de la Paraula que, colgada a terra i morint-hi, germinarà i fruitarà. De moment podrà decebre molta gent, que espera de Jesús allò que li fa gràcia i li plau, no pas allò que de debò necessita. Jesús ensenyarà a l’home a ser home. Li donarà entenent que la filiació divina es desplega i es mostra en una vida plenament humana, sense tripijocs ni dreceres.

Comencem la quaresma. Acabem de veure la quaresma de Jesús. Comencem també la nostra quaresma com a cristians. El diable està molt interessat que passem per cristians sense ser-ho. «Si ets cristià i vols influir en el món... au! fes com tothom. Aprofita’t de la situació en benefici propi i de la família. Si cal, ven-te l’ànima per un pam de poder o d’influència, fes prodigis que tothom vegi i admiri...»

Al diable l’interessa que siguem cristians no convençuts sinó mediocres. Cristians que en comptes de fer llum fan fum, que deixin de ser sal per no incomodar, que deixin de ser ciutats de refugi captenint-se com eriçons punxeguts... Aquesta seria la gran victòria de Satanàs en el nostre desert.

Si ets cristià, mira Jesús. Prega com Jesús. Tingues en el cor i ens els llavis la Paraula de Déu oportuna i eficaç, rumiada i païda en la pregària. Marca distància amb el consumisme amb la capacitat de dejuni, de domini dels instints, de l’afany d’aparentar. Supera l’afany de tenir i de posseir amb l’almoina generosa del teu temps i d’allò que ets a favor dels altres. Amb uns quants cristians així el nostre món canviarà. I gràcies a Déu n’hi ha molts de cristians així. No fan soroll, però el seu silenci val més que deu mil paraules. I Déu que veu el que és secret, et somriurà amb complaença. Et dirà com Jesús: Ets fill meu, molt estimat. Estic molt content de tu.

* * * * *

Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor». Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis.