Uns grecs, no jueus però simpatitzants amb el judaisme, volen veure Jesús... N’havien sentit a parlar tant... Com que no gosen presentar-s’hi de dret, se serveixen dels bons oficis dels dos deixebles Felip i Andreu, que justament duen nom grec. Com els acollí Jesús? No ens ho diu l’evangeli, però ens ve a dir que encara no tocava. I no tocava perquè Jesús tenia molt clara la seva missió que d’entrada comprenia els fills dispersos d’Israel. En això s’assembla al fet de la cananea. No ha arribat encara el moment d’estendre la seva missió els pagans...

La seva missió universal començarà quan trencarà les barreres del temps i de l’espai i doncs podrà ser present a tot espai i a tot temps. Arriba l’Hora en què el Fill de l’home serà plenament reconegut i estimat com a Fill de Déu. Però aquesta hora té un primer moment: la creu. Jesús la viurà amb la recança i l’esperança del gra de blat que per germinar i fer fruit ha de ser colgat i morir sota terra... I es lliurarà totalment sense reservar-se ni un bri de vida per a ell. I aquesta llei és vàlida per a qualsevol que el vulgui seguir. El camí és el mateix, i el premi igual: el Pare l’honorarà com honora el fill. L’únic do que val és l’entrega de la pròpia persona.

Però aquesta perspectiva de glòria no ofega l’angoixa de la passió. Sant Joan avança en aquest moment l’agonia que els altres evangelistes posen a Getsemaní. Ha d’entaular un combat a mort amb el príncep d’aquest món, del que sortirà victoriós ni que sigui pagant-ne un preu molt alt. Ens ho descriu a meravella el fragment de la carta als Hebreus: Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Déu l’escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.      

Els crits i les llàgrimes són legítimes, però no l’alliberaren de la llei universal de morir. No l’alliberaren de la mort, però li donaren força per fer front amb elegància al sofriment i a la mort, per convertir en do de si mateix el que és necessitat o fins i tot fatalitat. La Creu ens dóna una perspectiva nova de la creu i de la mort. Ens convé prou recordar-ho.
Aquesta obediència només és possible per al qui porta dintre seu ben escrites les clàusules de la nova aliança feta d’amor i de resposta filial a l’Amor del Pare.

A partir d’aquest moment, Jesús enlairat a la creu i a la glòria atreu tothom cap a ell. Com ens ha atret avui a nosaltres, a les vigílies de la setmana santa. La nostra vida és també com la de Jesús.