Molta gent xala veient Jesús amb un fuet de cordes fent fora del lloc sant tota aquella colla de venedors i de compradors... Han fet de la casa del Pare una casa de mercat. On s’és vist això? I tot seguit n’hi ha que somien què faria Jesús si venia en aquesta església o a l’Església... Perquè ell, el lector de l’evangeli, si tenia una escombra, quin tip d’escombrar no es faria... I segurament que l’encertaria. Ara, no crec pas que Jesús fos tan contundent com ell... Al capdavall el lector escombra la casa d’altri. No pas la seva... Jesús vetllava per la Casa del seu Pare...

Aquest és només un aspecte, important, val a dir-ho, de l’evangeli d’avui. Però mirar només el flagell té el perill de no anar més enllà de l’epidermis de l’episodi.

Jesús fa un gest important: apassionat com és perquè el Pare sigui conegut, estimat i adorat de tothom, se li trenca el cor veient que la Casa del Pare, el Lloc sant de la seva presència, és un obstacle per arribar fins a ell. Per això intervé amb tota l’energia del profeta zelós de la glòria de Déu i del bé del poble.

El seu és un gest arriscat... S’hi juga la vida... I tant que se la juga! Aquesta serà l’acusació definitiva per condemnar-lo a mort. Només més tard els deixebles en calibraren l’abast: L'entusiasme per la teva casa acabarà consumint-me.

Cal un senyal que acrediti l’autoritat de Jesús... Jesús els en donarà un de molt agosarat: donar la pròpia vida per allò que creu. Aquest senyal anuncia a més a més la inauguració d’un nou santuari que substituirà el temple antic: Els creients ja no s’aplegaran en un espai físic, sinó entorn d’una persona viva i present: Jesús ressuscitat. És ell justament qui ens aplega avui. Al seu voltant ens apleguem nosaltres. Res ni ningú no té dret a esborrar o amortir la seva presència.

Més endavant Jesús dirà que cada creient és una mansió on el Pare, el Fill i l’Esperit Sant habiten... Dirà que la Comunitat és signe de la seva presència: on n’hi ha dos o tres de reunits en el seu Nom, Ell es troba enmig d’ells… ¿No fóra bo que passéssim l’escombra per casa nostra per fer fora tot allò que no ens permet un relació clara amb Déu i neta amb els germans? ¿Què escombraria Jesús a casa nostra?

Molts van creure en Jesús veient el que feia... Però Jesús no se’ls creia ni s’hi podia confiar. Massa coneixia el cor de les persones... I potser sigui aquesta una de les lliçons que podríem aprendre aquest diumenge de Quaresma... Jo dic que crec en Jesús. I em sembla que ho dic sincerament... Però Jesús que veu el meu cor, es pot fiar de mi? Se’m pot confiar? Què n’espera?

Ens queda un gran consol: perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.