Pere no s’ho acabava d’empassar... Això de la creu... no. I ara! Per això Jesús diu als deixebles una paraula un xic decebedora: Sí; us ben asseguro que alguns dels aquí presents, no hi ha por que es juguin la vida si no veuen primer implantada poderosament la sobirania de Déu. Per empassar-se la creu, volien veure les coses més clares. Per això Jesús s’enduu Pere, Jaume i Joan en un cim ben alt, des d’on albirar el camí fet i el camí que queda. I Jesús es torna tot lluminós i fulgurant. L’acompanyen dos personatges: Elies i Moisès. Elies evoca els profetes que han albirat Jesús com el servent obedient i sofrent. Moisès representa tot el Pentateuc... Avui ens evoca la figura d’Abraham a punt de sacrificar Isaac «el teu fill únic, que tant estimes».     

A Pere li agraden els personatges i s’estaria tota la vida sentint-los conversar. Ell estaria content dormint al ras mentre ells s’arreceraven cadascú a la seva tenda... mentre no s’hagués de moure’s d’allà on eren. Però el núvol, signe de la presència i de la transcendència de Déu, els envolta a tots amb la seva ombra. I la veu del Pare ressona com ressonà el dia del baptisme al Jordà: Aquest és el meu Fill, l’estimat, escolteu-lo.        

¡El meu fill estimat! Estimat com ho era Isaac per Abraham. Jesús, com a fill estimat que és, serà obedient al Pare fins la mort i una mort de creu. Sant Pau ho expressa d’una manera escruixidora: Germans, si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? Ell que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?

Escolteu-lo. Moisès i Elies han complert la seva missió. Els tres deixebles es queden amb Jesús tot sol. Ell és el Mestre que hem d’escoltar. Els altres -la Bíblia, els mestres, Joan Baptista, els catequistes- ens menen fins a Jesús. Un cop l’hem trobat i hem entrat en la seva escola, els altres mestres es retiren humilment, amb el goig del deure complert.

Tot baixant, Jesús imposa secret als tres amics fins que no ressuscitarà... Però ¿no havíem quedat que abans de la resurrecció havia de venir Elies? –Ah, sí?, els fa Jesús. Doncs digueu als mestres de la Llei que ho asseguren, que Elies ja ha vingut i m’han fet el que han volgut. Parlava de Joan... I parlava d’ell mateix.

Cal anar per la vida amb els ulls i el cor ben oberts per copsar Jesús disfressat de pobre, de marginat, de pecador, de profeta que ens esperona i ens empipa... Per això sempre Jesús demanava conversió, que vol dir també que ens cal aprendre a discernir els signes dels temps a cada tombant del camí.