Avui mirem Jesús al desert com Adam al Paradís: amb harmonia perfecta amb la creació. Al Paradís Adam conversava amb Déu tot passejant a l’aire fresc de la vesprada, fins que es deixà ensarronar per la serpent que va desfer l’harmonia entre Déu, la natura i l’home, que provocà el diluvi. Però Déu reféu l’harmonia amb Noè i els seus descendents amb una aliança. I com a penyora Déu penjà dels núvols l’arc iris convertint-lo de signe de destrucció i de guerra en signe de pau multicolor.

És el que ens insinua Marc amb una sobrietat corprenedora. Jesús acaba de viure l’experiència del Baptisme. El Pare l’ha proclamat Fill seu estimat. I l’Esperit l’ha amarat amb tota la seva plenitud. Sentint-se cridat a una missió nova, Jesús sent també la necessitat de pair aquesta novetat. L’Esperit el mena en un ambient solitari on res ni ningú no s’interposi entre ell i el Pare: allí esbrina amb la pregària i el silenci el què i el com de la seva missió que resumirà en uns mots: Convertiu-vos i creieu en la bona nova. I es posarà a proclamar-ho justament quan la fidelitat a la seva missió ha dut Joan a la presó... Quina premonició!

Marc no parla de dejuni. Tampoc no descriu les temptacions. Ens diu només que mentre Jesús medita i formula el seu programa d’acció, sent de prop les insinuacions de Satanàs que semblarà posar-se de part seva en les diverses temptacions que Jesús sofrirà al llarg de la seva vida. De vegades li vindran dels amics, com ara Pere més d’una vegada li dirà que es tregui del cap la idea de la creu... D’altres de part dels enemics: «Si és el fill de Déu que baixi de la creu».

Hi ha també els àngels que el serveixen: expressen simbòlicament la providència del Pare al llarg de la vida, no pas per alliberar-lo dels mals tràngols, sinó per ajudar-lo a superar-los, com l’àngel de Getsemaní. Donarà ordre als seus àngels de guardar-te en tots els camins. Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres; trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i sobre dracs.

Acabada la travessa del desert, Jesús es posa a proclamar: «Ha arribat l’hora. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova». Déu es disposa a regnar, a implantar en el món el seu projecte d’amor en la nostra història. Per acollir aquesta intervenció de Déu, cal una conversió: un canvi de mentalitat. Acostumar-nos a mirar les coses i les persones i els esdeveniments amb el ulls de Déu i no segons les nostres expectatives que ens porten a esperar intervencions meravelloses i espectaculars. Jesús ens recordarà que com Adam som creats a imatge i semblança de Déu. I que la nostra grandesa rau a ser cada vegada més homes, més humans. Per això el Verb, un cop es féu carn, mai no sortí de les coordenades de la vida humana. Ell ens ensenya a ser allò que som.

Per això durant la quaresma ens invita que l’acompanyem al desert i pregant a la llum de la Paraula aprenguem a desfer els tripijocs del maligne i esbrinar la remor dels àngels que es fan companys de camí amagats en les persones que ens envolten i en els esdeveniments de cada dia.