L’evangeli d’avui ens presenta tota una galeria de personatges en els quals tots ens hi veiem més o menys representats: Pere, els altres apòstols, Judes, els soldats, el grup fidel de dones, les autoritats, Ponç Pilat, els lladres... I al centre Jesús.

Jesús ha resumit la seva vida en una frase. He sortit del Pare i he vingut al món. Ara deixo el món i me’n vaig al Pare. De Déu a Déu, Jesús ha fet el camí que acabem de sentir dramàticament aquest diumenge.

Jesús entra triomfalment a Jerusalem i hi és aclamat com a Rei: no entra pas a cavall d’un pura sang, sinó en un ruc humil de poble. La reialesa de Jesús no és d’aquest món ni com la dels reis d’aquest món. Acaba clavat a la creu amb un rètol desafiant: Jesús de Natzaret Rei dels jueus. Un rei crucificat!

Sant Pau ens explica la trajectòria de Jesús amb l’himne de la seva carta als cristians de Filip: Jesús, que tenia tota la dignitat divina, es despulla de tots els atributs de la divinitat. Esdevingut home, no solament no aspirà a un tracte d'igualtat amb Déu, sinó que es va anorrear fins a fer-se la imatge viva del Servent, de qui parlava el profeta Isaïes, i esdevingué un esclau, el grau més baix de l’escala humana, al nivell més baix dels més pobres. El vespre de dijous sant farà la feina d’un esclau rentant els peus dels seus deixebles.

Crist es féu home amb totes les conseqüències que això comporta. I es captingué com un home qualsevol entrant de ple en el joc i en els xoc de les llibertats com tothom, un joc on ara guanyes i ara perds, on sovint ets respectat i ben tractat i on sovint també xoques amb els egoismes i les incomprensions que et poden dur a tràngols dolorosos. I ho va fer per ensenyar als homes i a les dones qualssevol, que la dignitat de la persona humana rau simplement a ser homes o dones, sense sortir-se’n ni per dalt, aspirant a ser déus com a Adam o com tants ídols de mig món; ni per sota, abdicant de la pròpia dignitat. Prendre consciència que com a homes o dones, som imatges i semblança de Déu sempre i pertot arreu.

I es féu obedient fins a la mort i una mort de creu. La vida de Jesús, com la nostra, començà amb el naixement, es desplegà en una sèrie d’esdeveniments i tingué una fi: la mort. Al llarg de tota la seva vida, Jesús visqué perfectament les exigències de l’existència humana davant Déu i envers els homes. La mort no fou simplement el punt i final de la seva obediència: fou la conseqüència inevitable de ser alhora totalment humà i totalment obedient en un món allunyat de Déu. La seva fidelitat a Déu i a l’home el dugué fins a la mort. I entre les morts possibles, va sofrir la mort de creu, la més ignominiosa del seu temps, la pròpia dels esclaus. Tots els esclaus i els bandejats de la terra s’hi poden veure reflectits.

PER AIXÒ, precisament, el Pare l’ha enaltit i l’ha posat al seu mateix nivell donant-li el domini sobre tot l’univers: cel i terra. I li donà el nom més excel·lent de tots els noms, el nom que els israelites mai no pronunciaven per un respecte sagrat a la transcendència de Déu. Però ara que el Déu transcendent s’ha fet immanent i pròxim en Jesús podem proclamar que és el Senyor.

Els soldats es burlaven de Jesús, coronat d’espines, agenollant-se davant d’ell. Les autoritats l’escarnien veient-lo clavat a la creu. Des d’ara, però, tots els qui habiten al cel, a la terra i sota la terra, cauen de genolls només de sentir el Nom de Jesús. I tota llengua reconeix i proclama: JESUCRIST ÉS SENYOR. Jesús de Natzaret, que passà pel món fent el bé i carregant-se a coll totes les nostres febleses, és l’Ungit, el Messies i el SENYOR. I mentre proclamem això, el Pare celestial es manifesta en tota la seva bondat i és més conegut i estimat que mai.

Aquests dies de setmana santa, pensem en Jesús obedient al projecte de Déu. I aprenguem-ne a captenir-nos com allò que som com a persones, com a cristians, com a membres de l’església i de la societat. I no ens cansem de fer el bé. Potser no tindrem el reconeixement del món que ens envolta. Però segur que el Pare es posarà al seu costat com hi ha posat Jesús mort i ressuscitat i ens farà compartir la seva mateixa victòria.