Avui assistim a un drama familiar com tants drames nostres: la mort es fa present quan encara sembla evitable. «Si hi fos aquí Jesús.» Però ha hagut de fugir perquè el volien apedregar. L’avisarem només: Mira, el teu amic, està malalt. Les germanes Marta i Maria coneixen Jesús i l’estimen: elles i el seu germà Llàtzer que l’acollien sempre amb la colla de deixebles. I Ell també els estimava amb una ferma amistat.
Jesús sembla que s’ho rumiï. Mesura el seus passos. La mort i la resurrecció de Llàtzer desencadenaran el procés que el durà al calvari i a la manifestació de la seva filiació divina com a fill de l’home.
Nois, tornem a Judea. El dia és curt i cal aprofitar-ne la llum si no volem ensopegar. El nostre amic Llàtzer dorm i jo me n’hi vaig a desvetllar-lo. «Si dorm rai, ja es posarà bo».
Llàtzer dorm. No sé si heu pensat mai què vol dir el mot «cementiri». Vol dir dormitori. El lloc on els difunts dormen mentre esperen la paraula salvadora de Jesús Camí, Veritat i Vida. Avui parlem de tanatori: tot s’acaba amb la mort. No hi ha cap esperança. Cementiri o tanatori: les paraules no són neutres.
Tomàs anima els companys a compartir la mateixa sort del Mestre. Anem-hi baldament hàgim de morir amb ell.
Ja som a Betània. Escoltem el diàleg de Marta amb Jesús: -Senyor, si haguessis estat aquí, no se m'hauria mort el germà. Però estic convençuda que Déu et donarà tot el que li demanis.
Marta pertany al grup dels bons israelites que creien en la resurrecció de tothom al darrer dia. Creu que Llàtzer ressuscitarà, però no pas ara. Ara només palpa la fredor de la mort i la buidor que deixa una persona estimada. Però amb Jesús ja som al darrer dia. «Jo sóc la resurrecció i la vida.» Ell és la resurrecció que dóna la vida de plena comunió amb Ell i amb el Pare.
-Ho creus, això?
-Sí, Senyor, jo crec fermament que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui ve al món!
Fixem-nos en aquesta professió de fe. És la mateixa fe que féu de Pere la pedra sobre la qual Crist fonamenta la seva comunitat de creients. La nostra fe no descansa només en la fe de Pere, sinó també en la fe de Marta, una dona.
-Maria, el Mestre es aquí i et demana. I Maria repeteix a Jesús el mateix que Marta. I Jesús esclata en plors. Jesús plora per l’amic i per les persones que el ploren. Com s’estimava Llàtzer i ses germanes... Si tant se l’estimava, per què el deixava morir. Un comentari digne dels que se senten en el vetllatori.
Llàtzer, a la veu poderosa de Jesús surt del sepulcre. En surt tal com hi entrà: lligat de peus i mans. Deslligueu-lo. Deixeu-lo anar...
La resurrecció que esperem no és com la de Llàtzer: tornà a la mateixa vida de fins ara. És una mena de creació, una nova manera de viure. Llàtzer sortí del sepulcre tal com hi entrà... Deslligueu-lo i deixeu-lo anar. Jesús, en sortí del sepulcre, hi deixà el llençol i el sudari, lliure de tot lligam. Lliure i alliberador.
Som a les portes de Pasqua. La nostra fe reposa en la mort i resurrecció del Senyor que compartim en el nostre baptisme. Si hem mort amb Ell, amb ell ressuscitarem. Mentrestant, amb les pràctiques quaresmals, alliberem-nos de tots els lligams que no ens deixen viure.
*****
I si l'Esperit del qui desvetllà Jesús d'entre els morts habita en vosaltres, el qui desvetllà Crist d'entre els morts donarà també vida a la vostra existència moridora, per l'acció del seu Esperit que habita en vosaltres. |