Mentre sóc al món, Jo sóc la llum del món. Caminem a la seva llum mentre el tenim entre nosaltres.

En el cec de naixement i en la seva il·luminació, sant Joan ens presenta l’itinerari vers la Llum que és Crist. Un itinerari que parteix d’una experiència personal que es va concretant pas a pas fins a l’encontre personal que culmina en un acte de fe que s’expressa en l’adoració: Hi crec, Senyor!

Davant la pregunta ingènua dels deixebles sobre qui té la culpa que el noi vagi néixer cec, Jesús els diu: cada situació de patiment o mancança de qualsevol persona, és una invitació a palesar l’acció de Déu a favor de l’home. No s’hi val a parapetar-se en discussions per no haver-se de comprometre. No ens perdéssim en qüestions que no menen enlloc. Durant generacions, passàvem davant d’un cec i a tot estirar li fèiem una caritat. Fins que un tal Louis Braille, aprofitant la sensibilitat tàctil del cec, inventà la manera d’escriure i de llegir per als cecs. O un altre, va inventar la ONCE. Es van sentir cridats a fer les obres de Déu en favor dels necessitats.

Ja tenim el noi que ha recuperat la vista «batejant-se» a la piscina de Siloè. Per això els cristians anomenaven el baptisme «il·luminació». Davant les preguntes de la gent, el cec respon que un home anomenat Jesús ha fet fang, li ha untat el ulls: «Vés a Siloè i renta-t'hi!». No sap on és, però sap que és un bon home, de nom Jesús. I així ho explica a tothom que el vulgui sentir.

Els fariseus li diuen que ho senten. Però de bon home res. Ha fet una cosa que no es pot fer en dissabte. És doncs un pecador. L’excec replica que només un profeta, una persona molt pròxima a Déu pot fer una cosa semblant.

Els pares afirmen que el noi és fill seu i que va néixer cec. No saben res més ni en volen saber res més. Ja es prou gran. Que respongui per ell.

Quan els savis i sants fariseus, que tot ho saben, saben que Jesús és un pecador, el noi respon que ell no hi entén de teologies, però té molt clar que Déu no fa cas dels pecadors, però escolta les persones piadoses, que fan el que Ell, Déu, vol.

Fins ara els savis i els sants han arribat a una conclusió: No pot ser el messies un pecador que no respecta el dia de repòs, el dissabte. El noi ha confessat fins ara: aquest home anomenat Jesús, que m’ha obert els ulls, és un profeta, piadós i fidel al que Déu vol i que ve de part de Déu. Com que s’entesta a ser fidel a la seva consciència i confessa Jesús Messies, és fet fora de la sinagoga, i queda enfonsat en la misèria, sense mitjans de vida i sense vida social. Però ell no es rendeix. Cada confessió en defensa de Jesús el deixa més sol: els veïns no en saben res, els pares se’n desentenen, els savis i sants el fan fora de la comunitat, perquè enllordat en pecats encara té la barra de donar lliçons als savis...

I quan es troba abandonat de tothom, i sol amb la seva consciència, Jesús el surt a trobar. Creus en el Fill de l’home, el qui ve del cel per a reunir homes i dones i elevar-los a participar de la mateixa vida de Déu?

- Qui és, perquè hi pugui creure?

- L’has vist i el tens al davant parlant amb tu.

- Hi crec, Senyor.

Aquí culmina el procés de la fe del creient. El camí ha estat llarg, però ha valgut la pena. És aquest el nostre camí: anem coneixent Jesús de mica en mica: com més el coneixem, més personal és el nostre camí i potser restarem més sols. Pot suposar ruptures no desitjades amb persones santes i sàvies que afirmen que Jesús no és pas el que diuen que és. No ho sé. Només sé una cosa: abans no hi veia i ara hi veig clar. Hi crec, Senyor Jesús.

Ha vingut per a un judici: Jo he vingut en aquest món i cal decidir-se. I així, els qui no hi veien hi veuran, i els qui pensaven veure-hi, es tornaran cecs. Si fóssiu cecs -els digué Jesús- no tindríeu cap culpa. Però ara dieu: «Hi veiem». Per això el vostre pecat persisteix.

*****

Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. La llum es palesa en la bondat, justícia i veritat.