No tingueu por! I tanta que en podien tenir… Després d’un fracàs tan gros, només hi cabia un consol: anar a fer els darrers honors a l’ésser estimat, mort de mala manera, però amb gran dignitat, a la creu. Davant el sepulcre es troben amb la gran sorpresa: resplendor i la pedra rodolada... És l’àngel, és la clau del misteri: “Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit”.

Feu-ne memòria. Jesús els ho deia i els ho repetia, però no els cabia al cap i menys encara que les coses passessin d’aquesta manera tan horrorosa. No s’hi val a perdre temps. Aneu a dir-ho als altres deixebles. Ha ressuscitat i us invita a refer amb Ell el camí de Galilea a Jerusalem. En aquest camí veureu la coherència de tot el que s’ha esdevingut. Tot té un sentit. La vida de Jesús, amb la seva actitud envers el temple, les tradicions rutinàries, envers el poder religiós i polític, havia d’acabar a la creu. Però la creu no era la darrera paraula. El Pare l’ha exaltat i li ha donat el nom sobre tot altre nom. A Galilea ho veureu. Aneu-hi i l’hi trobareu.

Immediatament aquelles bones dones, amb por i amb gran emoció, però amb tota l’alegria del món, se n’anaren cuita corrents anunciar-ho als deixebles. Jesús els sortí al pas i les saludà dient-los: «Alegreu-vos.» Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i l’adoraren. «No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran.»

És bonic aquest anar i venir i aquest comunicar notícies joioses. És el que celebrem en aquesta vetlla pasqual. Jesús és present entre nosaltres i ens anima a fer el seu mateix camí que les dones i els deixebles.

El misteri de la resurrecció es fa present en cadascun dels qui rebem el baptisme. Ens ho deia sant Pau:

Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat sepultats amb ell i en compartim la resurrecció per emprendre una nova vida. D’ara endavant no sigueu esclaus del pecat. Ressuscitats amb Crist, viviu  per a Déu en Jesucrist.

Per això nosaltres ara renovarem el nostre baptisme. Nosaltres no vam ser batejats amb el baptisme d’immersió. L’aigua ens tocà una mica el cap. Per això som una mica cristians a mig fer. Ens anem fent i refent de pasqua en pasqua. A veure si cada any ens revestim més de Jesucrist, de manera que cada cop més ens hi assemblem més i ens fem present en el món mitjançant la nostra vida.