Ahir, a la vetlla pasqual, vèiem el grup de dones que anaren al sepulcre i no hi trobaren Jesús. Fou Jesús qui sortí a trobar-les i fou l’àngel qui primer els digué: Cerqueu Jesús. No hi és, aquí. Ha ressuscitat. I anaren a comunicar-ho al grup de deixebles. En els relats de la resurrecció, hi trobem certes incoherències i fins contradiccions, fruit de les diverses emocions que els fets provocaven en cadascun dels testimonis. Són un indici d’autenticitat.

Avui, Pere, en la seva visita a la casa del centurió o capità de l’exèrcit romà, hi fa una catequesi preciosa: Comença parlant d’un fet que tothom coneix, perquè tothom d’una manera o altra, havia tingut contacte amb Joan el Baptista que preparava el camí al qui havia de venir.  Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Es tracta de Jesús de Natzaret. Jesús de Natzaret passà fent el bé i reestructurant les persones desfetes per tantes dominacions o possessions destructives i per això diabòliques: la por, l’orgull, el què diran, la droga, l’alcohol, el sexe, el diner, el consumisme... Jesús allibera, reestructura i crea espais de llibertat. Però fou víctima de l’enveja, dels malentesos, de la por a les forces d’ocupació, la incomprensió i la gelosia dels qui es creien els defensors de la vera cara de Déu. La mort ignominiosa de Jesús a la creu, semblava que Déu desautoritzava la seva actuació. Doncs no, Déu el ressuscità, el posà la seu costat i li donà tot poder al cel i a la terra. La resurrecció l’alliberà de les barreres del temps i de l’espai perquè pogués ser present a tot espai i tot temps.

Jesús ressuscitat es féu present als seus i compartí amb ells la mateixa taula: al cenacle, a Emmaús, vora l’estany de Genesaret. Compartí amb ells el Pa i la paraula. I els obrí els ulls perquè comprenguessin a la llum de la Resurrecció tot allò que la Bíblia diu de Jesús.

I amb el Pa i el Vi de l’Eucaristia, els apòstols reberen un encàrrec: comunicar a tothom que n’és de gran l’amor del Pare que en Jesús ens crida, ens il·lumina, ens perdona i ens empeny a conèixe’l i a estimar-lo.
No fou un camí fàcil. Cercaren Jesús al sepulcre i no l’hi van trobar. Guaiteu Maria Magdalena. “S’han endut del sepulcre el Senyor i no sabem on l’han posat”. Hi acuden Pere i Joan i tampoc no l’hi troben. Però hi veuen uns indicis que els porten més enllà de les benes i del mocador d’amortallar. Aquests foren els dos àngels, els dos missatgers que van moure Joan a escorcollar les Escriptures i a recordar que Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. I a creure. La resurrecció no és cosa de veure i tocar, sinó de creure, de fe.

“No sabem on l’han posat”... Si volem trobar Jesús l’hem de cercar allà on és: en la Paraula, en l’Eucaristia, en la Comunitat cristiana, en tota persona que necessita un got d’aigua, una mà bondadosa, un manyac afectuós, una visita, una bona paraula, una companyia. On hi ha una persona necessitada, s’hi amaga Jesús Ressuscitat. I ens convida a fer com Ell: passar pel món fent el bé.