¿Us heu fixat com Maria Magdalena arriba al sepulcre i se’n torna esverada a dir als apòstols: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat»?

Més tard hi tornarà i veurà dos àngels que li demanen què cerca? Després veu Jesús i es pensa que és l’hortolà i no el reconeix: només quan se sent cridada pel nom... reacciona, reconeix Jesús i es llença als seus peus i els abraça. Ella –una dona!- serà el primer testimoni i el primer apòstol de la Resurrecció. He vist el Senyor i m’ha dit: «Pujo al meu Pare que és també el vostre Pare, al meu Déu que és també el vostre Déu».

Pere i un altre deixeble van al sepulcre i no hi veuen cap «àngel», només el llençol i el sudari... L’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Cap visió ni cap aparició: només la Paraula de Jesús recordada i evocada pel fet de veure en el sepulcre la roba d’amortallar. Els «lladres» haurien endut la roba amb el difunt...

La resurrecció de Jesús és cosa de fe, no pas dels sentits... En això estem al mateix nivell que Pere i l’altre deixeble: avui som aquí celebrant la Pasqua convocats per la Paraula de Crist Ressuscitat. No el veiem amb els ulls, però el sentim present en la Paraula i en la fracció del pa, com els dos deixebles d’Emmaús... Alegrem-nos-en i celebrem-ho. Al·leluia!

Bona Pasqua a tothom!

* * * * *

El Crist en qui jo espero,
el Crist ressuscità;
camí de Galilea,
ell us precedirà.