Ho vaig preguntar a uns seminaristes entre 12 i 13 anys: qui és més important la Verge Maria o l’Esperit Sant. Gairebé tots van contestar que la Mare de Déu. Al capdavall eren el reflex de la catequesi que rebien. Però n’hi va haver un que va respondre: Em sap greu haver-ho de dir, però és l’Esperit Sant. I un altre: És l’Esperit Sant, però com que casualment Maria és l’Esposa de l’Esperit Sant, poden ser iguals. Vaig somriure com somriueu vosaltres.

Però això no és nou: sant Pau va preguntar a un grup de creients a Efes: Vau rebre l’Esperit Sant quan vau abraçar la fe? -I ara, li van respondre: ni tan sols hem sentit a dir que hi hagi l’Esperit Sant...

Què respondríem si ens feien aquesta pregunta? Ens costaria segur de respondre-hi, com si ens preguntàvem què és la llum o l’aire o l’aigua... Vivim tan impregnats d’aquests elements que els sentim però en faria de mal definir. En canvi podríem dir-ne els efectes.

Doncs semblantment amb l’Esperit Sant. A la primera lectura hem vist com irromp al Cenacle en forma de vent i de foc: i aquells homes porucs i sense esma surten al balcó i proclamen les grandeses de Déu en les pròpies llengües de cada poble.

Quan diem el Credo diem coses del Pare i del Fill... En canvi quan diem Crec en l’Esperit Sant hi posem punt i prou. I després: la santa mare església... Potser fóra bo que ho diguéssim així: Crec en l’Esperit Sant que, en l’Església, ens fa participar en l’Eucaristia –la comunió «dels sants» = en les coses santes- els sagraments, ens perdona els pecats en el baptisme, i així fent-nos participar de la resurrecció del Fill ens participar de la vida plena de Déu, la vida perdurable o de la glòria.   

Podríem afegir-hi moltes coses més. Gaudim d’aquesta diada que culmina la cinquantena pasqual i gaudim-ne amb la plena confiança que l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, diu Jesús- us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre.»

L’Esperit, principi vital de l’Església

Sense l'Esperit Sant, Déu és llunyà, Crist es queda en el passat, l'Evangeli és lletra morta, l'Església, una simple organització, l'autoritat, un poder, la missió, propaganda, el culte, un arcaisme, l'obrar amb moral, un afer d'esclaus.

Però en l'Esperit Sant, el cosmos s'ennobleix per a l'adveniment del Regne, Crist Ressuscitat es fa present, l'Evangeli es transforma en potència vital, l'Església realitza la comunió trinitària, l'autoritat es torna servei, la missió és Pentecosta, la litúrgia, memorial i anticipació, l'actuar humà es fa diví.

Metropolità Ignatios de Lattaquia