Avui podríem fer l’homilia més curta i més saborosa i profitosa de l’any: l’homilia de sant Joan Evangelista. La coneixeu?
La comunitat es delia per sentir la paraula de sant Joan, l’apòstol més estimat de Jesús, l’únic que encara vivia. Com que ja era molt gran i amb prou feines es tenia dret, el duien a la l’assemblea cristiana a pes de braços. Tothom frisava per sentir-lo, ulls i orelles ben oberts per sentir-lo millor i no perdre’n ni un mot. Per fi enraonà: Fillets meus, estimeu-vos els uns als altres com Jesús ens estimà. I ací s’acabà la prèdica. Bonica, oi?
A la pròxima trobada, tothom esperava una altra homilia de l’Apòstol, ni que fos una mica més llargueta. Però Joan digué: Fillets meus, estimeu-vos els uns als altres com Jesús ens estimà. I així s’acabà la segona homilia.
- Si us plau, Apòstol Joan, ¿no teniu res més a dir? Fillets, és l´únic manament de Jesús i si el complim, ja hem complert tota la Llei.
I és veritat. És l’única recomanació que Jesús ens deixa en el Sopar de comiat: Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.
Com ens ha estimat Jesús? Havent estimat els seus... els rentà els peus. Ho enteneu? Si jo, el Mestre i el Senyor us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar mútuament. És l’amor que assumeix el servei més humil per salvar tothom.
* Per a Jesús, estimar és donar la vida. Per a Jesús, estimar suposa intimitat: no us dic servents, us he dit amics.
* Per a Jesús, estimar vol dir complaure la persona estimada en la necessitat que té de Déu i d’amor.
* Per a Jesús, estimar és passar pel món fent el bé.
Els cristians primers s’ho varen entendre molt bé: No hi havia pobres entre ells, ho compartien tot. I la gent exclamava: «Mireu com s'estimen els uns als altres!», «com estan disposats a morir els uns pels altres!»
En això coneixien que eren de Crist perquè s’estimaven com Ell ens estima. De fet, si ens hi fixéssim, veuríem que entre nosaltres hi ha moltes persones que expressen aquest amor de Jesús. Fa uns dies em deia un senyor gran que, a part de la contribució voluntària que fa a Càritas, cada setmana procura el menjar a un immigrant sense feina i sense papers... Ningú no ho sap. Compleix el manament de Jesús. Segur que en coneixeu molts com ell que, sense ni adonar-se’n col·laboren a fer el cel nou i la terra nova de què parla l’Apocalipsi avui.
* * * *
Sant Pau descriu així l’amor cristià:
L'amor és sofert, l'amor és servicial, exclou l'enveja; l'amor no és presumit, no s'estarrufa d'orgull, no és barroer, no és egoista, no es descontrola, oblida el mal i el perdona, no està d'acord amb la injustícia, el seu goig és la veritat. Sap excusar-ho tot, s'obre sempre a la confiança, no perd mai l'esperança, és capaç d'aguantar-ho tot. |