De vegades pensem que la situació dels apòstols després de la resurrecció va ser molt fàcil. En realitat no veien les coses gaire clares com ens sembla i per això miraven de guanyar-se la vida como podien i sabien, que era pescar. I fou mentre pescaven que Jesús els va sorprendre com els havia sorprès en el seu primer contacte amb ells. M’agrada aquest esmorzar de germanor de Jesús ressuscitat amb els apòstols que tornaven a fer de pescadors.

En la pau d’una matinada fresca i tranquil·la i amb un deliciós esmorzar de peix a la brasa, Jesús confia a Pere que pasturi les seves ovelles. I Pere ja no voldrà demostrar a Jesús que l’estima més que els altres, sinó senzillament que l’estima. La prova que l’estima és que es farà càrrec de les persones que Jesús li confia: serà un pastor segons del cor del Bon Pastor. I aquest serà el testament de Jesús. Estimar, acaronar, atendre el proïsme: família, parròquia, barri etc. etc. Sempre l’amor al proïsme serà la demostració més visible del nostre amor a Déu.

En aquell temps, quan un volia fer testament, podia anar a cal notari o bé podia repetir tres vegades la seva darrera voluntat davant testimonis i el testament era vàlid i ferm. Jesús encarrega solemnement Pere, davant de testimonis, la funció que ha d’exercir dins l’Església.  

I és pasturant el ramat que Pere mostrarà el seu amor a Jesús. Però arribarà el dia que ja no podrà fer res perquè l’edat li ho privarà o perquè la mala fe dels botxins el durà a la creu. No ha de patir per això: quan Pere anava d’ací cap allà feinejant, glorificava Déu. Però també glorificarà Déu quan ja no pugui fer res més que oferir-se ell mateix perquè no té res més a oferir, com Jesús a la creu. I en qualsevol situació continua sentint encisera la invitació de Jesús: «Segueix-me».

És una lliçó per als qui som una mica grandets. Acostumats a fer i a desfer, quan no podem fer res ens pensem que som res, som una nosa inútil. Doncs no. Donem glòria a Déu quan treballem i també n’hi donem quan no podent fer res més li oferim allò que som,sabem i tenim. Sempre podem seguir Jesús.

Pere ens dóna encara una altra lliçó: «Obeir Déu és primer que obeir els homes...» Quan l’autoritat ens obligui a fer o ens privi de fer quelcom contra consciència, li podem dir el mateix que Pere. I si cal, atenguem-nos a les conseqüències, contents que Déu ens consideri dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.