«No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme». Si no hem de tenir por de  la mort, res ni ningú no ens n’ha de fer. Jesús, l’Home nou, ha desafiat la mort i l’ha vençuda. Tenim la victòria final assegurada.

Jesús ressuscitat, apareixent-se a la comunitat dels Apòstols, ens porta la pau i es comunica amb nosaltres. Res ni ningú no el pot privar de comunicar-se amb els seus per molt trancades i barrades que estiguin portes i finestres i per molts anys que passin. Té contacte directe i immediat amb els seus. Jesús trenca les barreres i  tanques que li posa la nostra por.

A més, Jesús ens confia la seva missió perquè la continuem nosaltres en aquest món nostre. Per això també ens comunica el seu Esperit: Rebeu l’Esperit Sant. I ens reconcilia plenament amb Déu, amb els altres i amb la creació bo i perdonant-nos el pecat.

Aquell primer diumenge Tomàs no «era a missa» i es quedà sense l’experiència del contacte amb Jesús. Quan torna a la comunitat, Jesús se li fa present i a més li atorga el privilegi de pronunciar la professió de fe més bonica i completa que mai s’hagi fet: SENYOR MEU I DÉU MEU!!! No és pot dir més amb menys paraules.

I hem d’agrair a Tomàs aquesta confessió. I també el fet que malgrat els seus dubtes, de tan segur que volia estar dels fets que li explicaven, vagi merèixer el contacte amb el Senyor. Així podrà comprendre i guarir els nostres dubtes i les nostres vacil·lacions a creure.

I també hem d’agrair a Tomàs la benaurança que Jesús Ressuscitat proclama en favor  dels qui creuen en Ell sense haver-lo vist. Com escrivia sant Pere: No l'heu vist mai, Jesús, i us l'estimeu. No el veieu encara, però hi creieu, i per això, salteu d'alegria, d'una alegria inexpressable, impregnada de benaurança celestial,  amb la seguretat d'obtenir l'objectiu darrer de la vostra fe: la vostra salvació definitiva.
És l’alegria pasqual.

D’aquest diumenge, abans en deien «in albis» i de «pasqüetes». «In albis» perquè avui els batejats durant la vetlla pasqual, deixaven el vestit blanc que es posaren després del baptisme. I de «pasqüetes» perquè avui la parròquia duia la comunió a tots els seus malalts. Unien de meravella els dos grans sagraments del baptisme i de l’Eucaristia. Mentre mantinguem vius i operatius aquests dos sagraments, anirem tota la vida revestits de Crist.