Avui celebrem la festa de l’Ascensió, commemorant que el Senyor Jesús, després d’haver compartit amb els seus deixebles dies bons i dolents, especialment el fracàs de la creu i el goig de la Resurrecció, deixa la seva presència visible per tal de tenir-ne una altra d’invisible molt més eficaç encara.

Convé que jo me’n vagi, deia Jesús. I amb raó: Jesús de Natzaret estava lligat al temps i a l’espai com nosaltres. Només podia ser present a on era i vivia. Amb la resurrecció, Jesús romp les barreres del temps i de l’espai i pot fer-se present al seus en tot temps i en tot espai.

Ens hem d’acostumar a aquesta nova manera de presència. Els deixebles pogueren tenir una experiència especialment forta de la presència de Jesús: quaranta dies, llegim als Actes del Apòstols, fins que a impulsos de l’Esperit sant partiren a la missió.

Avui gaudim de la presència de Jesús en la comunitat reunida en el seu Nom: ell és present ara i ací en la celebració eucarística. Ens parla per les lectures i per boca dels mossens i dels altres germans i germanes de la comunitat que n’actualitzen el sentit.

Es fa present especialment «sensible» en l’Eucaristia: amb el pa i el vi d’aquest sagrament Jesús se’ns comunica personalment a cadascun de nosaltres i amb la comunitat.

Es fa present també en el malalt i en l’immigrant, en els petits i ens els desfavorits i fa camí amb nosaltres onsevulla que ens estimem i ens agermanem: com es féu present als dos d’Emmaús.

Pensem que el Senyor Jesús en la seva vida mortal va ser molt discutit i incomprès i el seu camí no estigué pas sembrat de flors i violes. Mireu: avui, en aquesta humil assemblea, hi ha més persones reunides en el nom del Senyor que les qui hi havia normalment entorn de Jesús de Natzaret.

L’evangeli ens avisa que ens estiguem quiets i reunits fins que Ell ens enviï l’Esperit Sant. Nosaltres sols poca cosa podem fer. Però l’Esperit Sant, el nostre mestre interior i el nostre defensor, conseller i consolador, dóna sentit a la nostra vida i al nostre esforç.

Avui comencem el temps de preparació per celebrar la vinguda de l’Esperit Sant. Amb Maria, la mare de Jesús i amb els altres apòstols, disposem-nos amb el silenci, amb la pregària i amb la germanor a rebre el buf de l’Esperit que ens tregui la por i ens empenyi a proclamar amb alegria la victòria i la companyia del Senyor ressuscitat.