Emociona sentir i fer la pregària del salm 42: Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida; quan podré anar a veure Déu cara a cara? O del 62: Vós sou el meu Déu, Senyor; a l'alba us cerco. Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor com terra eixuta, assedegada, sense aigua.

Era l’anhel més viu de Moisès: “Deixeu-me contemplar, si us plau, la vostra glòria”. - No podràs veure la meva cara, perquè el qui em veu no pot continuar vivint”. Finament el Senyor baixà enmig del núvol, s'aturà prop de Moisès i pronuncià el seu nom: -El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor!

No és possible veure la cara de Déu i continuar vivint. Per contemplar-la cal desfer-se dels prejudicis i saber veure “l’esquena” de Déu: Moisès, mira la història d’amor de Déu amb el seu poble i veuràs qui i com és Déu.

En Felip culmina aquest desig de veure Déu. “Fes-nos veure el Pare i ja en tenim prou. No en tenia prou amb la resposta de Jesús a Tomàs: Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare.

Tomàs no ho entén: No sabem on aneu, com podem saber-ne el camí… Jo sóc el camí la veritat i la vida. Jesús és l’accés al Pare, Ell ens el mostra i ens fa participar de la seva mateixa vida. “El coneixeu perquè ja l’heu vist”. És possible?

Felip ho troba massa complicat i tira pel dret: Feu-nos veure el Pare i ja en tenim prou”. Jesús li fa tot desencisat: Tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes?

És la pregunta que molts pares i mares i fills i padrins i mestres i mossens i amics ens fem o ens fan: tant de temps convivint i encara no ens coneixem? Generalment hem d’esperar que la gent es mori per reconèixer que era tan bona persona… Ho podríem aprendre i dir-ho abans, tanmateix. Tot sovint només tenim un coneixement superficial, sense cap gruix, de les persones més pròximes a nosaltres. No anem més enllà de la crosta.

Felip, no hi ha dreceres per anar a Déu ni per arribar al cor de les persones. Li passa com a Moisès. Per veure el Pare cal obrir ben bé els ulls i les orelles. Cal aprendre a mirar i a escoltar.

Escolta què diu Jesús. Mira què va fer Jesús. Jesús mira el món i les persones amb uns ulls nous. I estima d’una manera nova. Fixem-nos de qui s’envolta i s’acompanya, a qui dóna la preferència: els pastors de Betlem, els pescadors de Galilea, els esguerrats, els coixos i els malalts i els malmenats per esperits destructors. Pecadors i publicans, nens i dones i també prostitutes.

En això que Jesús fa i diu revela el rostre del Pare amorós que estima entranyablement tot el que ell ha creat, que fa sortir el sol i fa ploure sobre bons i dolents perquè són fills seus. Que si vesteix de formosor les flors boscanes i nodreix els ocellics del cel, molt més vestirà i nodrirà els seus fills. És així com el Pare mostra qui és i ho fa a través del seu Fill, l’estimat.

També avui el Pare i Jesús es mostren als germans a través del que els cristians diem i fem en la mesura que vivim units a Jesús. I el Pare es glorificat –conegut i estimat- quan fem i diem les coses que Jesús feia. I encara en farem i en direm de més grosses encara. I és que tot ho podem si ho demanem al Pare units a Jesús que seu al seu costat. Jesús, acabada la missió a la terra, ens l’ha confiada ara a nosaltres. I es compromet a interessar-se per nosaltres davant el Pare sempre que units a Ell ens disposem a fer i a dir allò que feia i deia, sobretot a favor dels més necessitats.

A la casa del meu Pare hi ha moltes estances. A l’àmbit on el Pare es fa present, hi ha un espai reservat a cadascun de nosaltres. I Jesús ens l’ha preparat. És el mateix espai que ocupem ara. Posem-hi tot el cor i tot l’amor de Jesús.

****

Vosaltres, com pedres vives, assentats sobre la pedra angular que és Crist, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Així ho proclamem en la lloança d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.